Ens plantem

Doncs sí, ja està decidit, ja no pensem tenir més fills. He de reconèixer que la decisió ens ha costat perquè el número 3 el tenim idealitzat tant el meu marit com jo. Ell perquè a casa seva són tres germans i jo perquè sóc filla única i això de ser molts em crida l'atenció. De vegades però s'ha de tocar de peus a terra i deixar els ideals de banda.

Hi ha moltes raons que ens han dut a prendre aquesta decisió però per mi hi ha hagut un detonant i ha estat el fet de trobar sempre arguments negatius davant la idea de tornar a ser mare.

Jo recordo que quan vam decidir tenir el nostre primer fill pràcticament ni hi vam pensar. És més, petita pega que podia sortir, gran solució que l'acompanyava. Sortien tantes i tantes coses positives que era impossible fer-se enrere. Amb en Biel va passar exactament el mateix, tenir-lo estava per damunt de tot i tot el que en un principi podia semblar negatiu acabava sent meravellós.

Ara la sensació és una altra. Les poques vegades que m'he plantejat tornar a ser mare al cap només em venen sensacions negatives. Que si ara estic començant a tenir espai per mi i pel meu marit, que si no podrem donar el mateix que donem ara als nens, que si no tinc espai, que si hauríem de canviar de cotxe, que si és un pal haver d'anar carregant amb la trona, els bibis, etc. Vaja, excuses! Excuses que em demostren que ja no en vull més perquè si realment ho desitges tots aquests pensaments desapareixerien en un tres i no res.

Realment haurien de canviar molt i molt les coses per prendre la decisió així que hem optat per tirar pel dret. Demà en Jordi passarà pel cirurgia i direm adéu a la possibilitat de tenir més fills. Ha costat però estic convençuda que fem bé.