El curs passat va ser dur.... molt dur! No tinc ganes de recordar massa cosa perquè encara se'm posa mal cos. Només diré que és molt complicat fer front a segons quin tipus de persones i més si tenen un càrrec. Per ser justos però he de reconèixer que no tot va ser negatiu; allà on vas trobes sempre gent meravellosa i per sort, també la vaig trobar. Tot i així no volia tornar-hi mai més ni allà ni a cap centre que se li assemblés.
Aquest curs només demanava anar a parar a algun lloc que no fos així i sembla que el karma comença a compensar-me. Van arribar els nomenaments i de nou recuperava un interinatge; torno a tenir plaça des de l'1 de setembre fins el 31 d'agost i per fi torno a fer la jornada completa. El millor? Anar a parar un centre de Granollers, a 10 minuts de casa.
No tinc cap tutoria que és el que realment m'agrada però tant se val. Estic feliç amb aquest nomenament i d'entrada sembla que aquí les persones que tenen un càrrec són molt conscients que l'escola pública és de tots!
7 comentaris:
Treballar al costat de casa es un luxe de la ma de pocs privilegiats
Totalment d'acord!
Ei felicitats!!
Segur que serà una gran etapa! Espero que vinguis carregada d'anècdotes per explicar-nos! Quina enveja això de treballar tan a prop de casa!!
Un petó!!
Per cert, ara sí que ja som tres a casa :P
Molt bé wapaaaa! Aquest any aniràs més tranquila! Bon inici de curs!
Monica enhorabona! Moltes felicitats guapa. Espero que hagi anat tot molt bé i que el gaudiu al màxim.
Conxi gràcies! Igualment :-) Molt bon curs.
Enhorabona! :)
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada