Fem balanç?

S'acosta el final de l'any i toca fer balanç... Aquest any podríem dir que és un any d'equilibri per a mi. No sé si és perquè em faig gran i començo a madurar de debò (aleluia) però tinc moments de pau que fa anys no hagués dit que tindria mai.

Sóc una persona excessivament exigent, sobretot amb mi mateixa i per aquest motiu he patit molt a la vida. Tendeixo a posar-me el llistó molt alt en tot, i això junt amb el fet que sóc perfeccionista de mena, provoca un còctel que fa que la meva ment no sigui en mode off pràcticament mai. Doncs bé, aquest any he aconseguit tenir els meus propis moments "zen", moments per gaudir l'ara i no pensar en què he de fer de fer d'aquí una estona o demà o passat. Continuo sent previsora i perfeccionista però cada vegada accepto més que no tinc per què arribar a tot i que si m'equivoco no s'acaba pas el món. Les coses de vegades també poden rutllar sense mi perquè ningú és indispensable al cent per cent i entès això, la vida em resulta molt més senzilla en molts moments.

Aquest any he après també a acceptar-me físicament. Sí, m'ha costat 35 anys fer-ho però crec que ha arribat el dia en que em miro i penso que no estic pas tan malament. Sempre he tingut tendència a estar grassoneta i això m'ha provocat complexes, angoixes, inseguretats... Sempre ha estat un handicap a la meva vida i m'ha fet sentir malament en moltes ocasions. No puc dir pas que m'agrada tot de mi perquè hi ha cosetes que canviaria però sí penso que no pots passar-te tota la vida lluïtant contra el que no ets. Una s'ha de mirar al mirall i aprendre a mirar les coses positives perquè només d'aquesta manera els propis ulls aprenen a veure't maca. Crec que he perdut molts anys de la meva vida mirant-me amb uns ulls massa crítics i negatius i ara estic disposada a buscar tot allò que m'agrada de mi i aprendre a veure'm fantàstica. No vull arribar a àvia i mirar fotos mentre penso que era maca i no em vaig saber treure partit així que m'estic esforçant en veure'm estupenda.

Aquest any també em sento molt realitzada com a mare. Això ho he d'explicar bé perquè no sembli el que no és... A mi els bebès m'encanten i he gaudit els meus fills molt però ara em trobo molt més serena. Ells ja són grandets, "van més sols" i això fa que em senti més lliure. Els meus moments amb ells són ideals i compartim aspectes i estones que m'agraden molt i em fan sentir bé. Des de fa mesos que no sento el buit per no ser mare d'una nena. Des de fa mesos penso que la meva família es completa i això em fa sentir bé. Miro els meus dos noiets i em sento feliç perquè creixen sans i són dues criatures meravelloses. Penso que demanar més seria egoïsta per la meva part...

Aquest any també estic aprenent coses de la meva professió. Ja he comentat que no m'agrada l'educació especial i que prefereixo la tutoria però he canviat el xip i m'ho estic agafant com un nou aprenentatge. He tingut la sort d'anar a parar a una escola de màxima complexitat i estic aprenent molt dels nens que hi ha a l'escola. Aprens que de vegades el que per tu no és res per aquestes criatures ho és tot i això també em fa sentir plena.

Evidentment, a la meva vida no són tot flors però ningú té una vida perfecta i si algú la té deu estar ben avorrit així que mira, que em quedi com estic amb les coses bones i les dolentes i si el 2015 m'aporta grans coses com aquest ja estaré contenta.

I ara em tocaria escriure els meus bons propòssits per l'any vinent però el cert és que no en tic massa... Bé, un podria ser no deixar morir el bloc i un altre... Centrar-me molt més en la meva pròpia felicitat i no tant en la dels altres. Que intentar que tothom estigui content amb una és molt complicat!

Dit això, bon any a tothom!