Diumenge passat vam fer una sortida amb uns amics a la Fundació Mona. En un principi la trobada no anava molt més enllà que passar un dia amb amics i anar a visitar un lloc que als adults ens despertava curiositat i segurament als nens els encantaria.
La visita a la Fundació no ens va pas decebre i a mi en concret em va fer reflexionar molt. Per mi els micos són animalets simpàtics que acostumem a veure molt semblants a nosaltres. No he interactuat mai amb un ximpanzé però sempre m'han resultat animalons molt divertits. Quan veus documentals sobre micos fent moneries amb un èsser humà et cau la baba i penses que aquell animal està la mar de bé, content i feliç fent les seves moneries i cuidat per un humà.
Doncs bé, a la Fundació Mona ens van ensenyar un vídeo que em va fer esgarrifar. Gent que es compra micos per treure'n partit en circs, anuncis... i que una vegada ja no els necessiten els tanquen en gàbies on no poden moure's, on gairebé no veuen la llum del dia i ni tan sols les necessitats bàsiques d'higiene i alimentació estan cobertes.
Segurament no tots els humans que adquireixen un mico el tracten d'aquesta manera tan deplorable però tot i així, és lícit tenir un animal salvatge a casa?
Bé, potser aquesta reflexió no és tan difícil de fer i no cal anar a un centre de recuperació de primats per fer-la però si hi vas topes amb la realitat i això sensibilitza molt més.
A Fundació Mona vam descobrir la realitat de molts micos que no han tingut una vida massa digna i a més vam descobrir una gran associació on hi treballen persones que de manera totalment altruïsta dóna un dia a dia agradable a aquests animals.
Els meus fills van conèixer els micos amb una visió molt diferent a la que poden treure del zoo (on no sé si tornaré més) o llocs on hem anat alguna vegada que altre...
Ens ha agradat tant la tasca que duen a terme a la Fundació que hem decidit implicar-nos una miqueta apadrinant en Toni que és un ximpanzé que no ha tingut una vida massa fàcil. L'Andreu i en Biel són els padrins oficials així que estan pletòrics i nosaltres estem molt contents de poder posar el nostre granet de sorra.
Hi ha gent que pot pensar que els diners ens surten per les orelles. Bé, no és així... Però penso que 10 euros al mes no són massa diners que es poden treure de moltes coses (quant gasta un fumador al mes?) i realment penso que val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada