diumenge, 3 de gener del 2016

Hola 2016!

L'altre dia vaig fer balanç del 2015 en el meu facebook. La veritat és que ara podria dedicar uns minuts a fer-lo aquí però si busqués altres paraules no em sortiria millor així que deixo el meu balanç tal i com el vaig escriure allà:

 Bueno, bueno... doncs toca fer balanç, oi? He de dir que continuo pensant que no em puc pas queixar (tot i que ho faci força vegades). Estic envoltada de persones meravelloses; algunes les veig tot sovint, inclús a diari i d'altres només les veig de tant en tant però continuen a la meva vida després de molts anys i sempre les tinc presents. Les que ja no hi són la majoria és perquè elles no ho han volgut o el temps ens ha distanciat. En qualsevol cas també he d'agraïr haver-les conegut perquè en algun moment han aportat alguna cosa a la meva vida. Vaig aprenent que no sempre es poden forçar les relacions i que, de vegades, deixar marxar no té perquè significar que has perdut. 

Tinc una família meravellosa tant a casa com a fora i els meus tenen salut. De vegades, sents coses que t'esgarrifen i et fan pensar que el fet de veure els teus fills créixer amb salut ja és gairebé un miracle. A veure si pel 2016 sóc capaç de relativitzar coses com la talla i donar més importància a coses com "estic viva" que no és poc!

M'encanta la meva feina i tinc la sort de treballar en una gran escola, compartint el meu dia a dia amb uns nens encantadors i companys que fan que anar a treballar de vegades sembli un hobbie.

Com he dit al principi... No em puc pas queixar! M'agradaria posar el nom de totes les persones que formeu part de la meva vida però segur que em deixaria algú. Confio en que cadascú sap quin espai ocupa dins meu i només dir-vos que espero que tingueu un molt feliç 2016!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Què pilota que t'ha quedat :P

Bon any!

Conxi ha dit...

Hola wapa!!!
He entrat un momentet a veure què feies! Sí, noia, per mi també el blog era important i l'he deixat ben aparcat. La vida canvia, les teves prioritats...però sempre estem a temps de tornar-hi, quan ens vingui de gust. Oi que sí?
Una abraçada forta,
Conxi

Esther ha dit...

Una abraçada Conxi!