Dissabte va arribar a Barcelona l'O (ara jo també posaré inicials com la Mirashka :-P). L'O i jo hem estat amigues des d'abans de nèixer ja que les nostres mares ens passejaven pel parc quan encara ens duien a la panxa. L'O i jo vam compartir moltes coses! Anàvem a la platja juntes a agafar petxines, ens quedàvem a dormir una casa de l'altre, menjavem crispetes al sofà mentre veiem una peli...tot això va acabar quan l'O i la seva familia van marxar de Barcelona per començar una nova vida al poble d'on era la seva mare.
El més curiós és que van acabar aquestes petites aventures però en cap cas va acabar l'amistat. Ella ha continuat venint a Barcelona i sempre que ho fa em truca. El millor és que quan ens tornem a veure, hagi passat el temps q hagi passat, sembla que no ens haguem separat mai i ens continuem explicant coses i recordant experiències passades com si fes dos dies que encara erem a la sorra de Castelldefels buscant petxines.
Aquesta mena d'amistats m'agraden perquè em demostra que les persones que hi són de veritat sempre hi són i no importa la distància física perquè emocionalment sempre tenen un trocet del teu cor agafat i, segurament, elles també et tenen reservat un trocet del seu.
Jo tinc força amigues, conegudes, companyes o com li volguem dir i la veritat és que totes són molt diferents...Tinc, per exemple, la S. La S és una auténtica personalitat! És despistada i pasota! Truca molt poques vegades i quan ho fa sempre comença demanant perdó perquè no ho ha fet abans. Jo al principi no l'entenia però ara ja la conec i no m'importa que sigui així perqué sé que ella hi és i en el moment que la necessiti no dubtarà en fer-me un cop de mà en el que jo necessiti. Amb la S ens uneixen anys i anys d'amistad i d'experiències passades, hem madurat juntes i suposo que tots aquests anys han fet que ens agafem molt carinyo. Mai oblidaré com es va posar a plorar quan va entrar per la porta de l'habitació de l'hospital quan vaig tenir l'Andreu, ni com em va abraçar ni com es va mirar aquell nen que li semblava mentida que fos el meu fill.
També tinc l'amistat de la N. La N dona imatge tota contraria al que és! sempre parla de xampús, cosmètica, roba i "cosetes" de dones però si la coneixes una mica de seguida te n'adones de la profunditat dels seus sentiments. És carinyosa, sensible i divertida. Amb ella sempre m'ho he passat molt bé. És una d'aquelles persones que et fa veure la vida amb un somriure i de la que no et separaries mai!
Una altra gran amiga és la B. Tot i que està lluny també sempre mantenim el contacte. Ara espera el seu primer fill i sempre que parlem ens confesem la ilusió que ens faria poder estar juntes per compartir el creixement dels nostres nens! Ella és sincera i optimista i molt molt maternal. Jo me n'alegro molt de tenir-la tot i que m'agradaria més tenir-la més al costat!
Puc parlar també de la M. Amb la M hi ha una relació estranya...gairebé mai no ens veiem tot i que els seus missatges sempre acaben amb un: a veure si ens veiem aviat. Suposo que ja no estem connectades com fa uns anys però aquest final de missatge és una bonica manera de saber que no volem posar punt i final.
Apart d'aquestes amistats ara també en tinc d'altres com les d'algunes de les meves estimades mamis. La M A amb la que tinc moltes coses en comú, de la que puc aprendre cada dia, a la que admiro pel seu valor i amb la que em sento molt, molt agust. La L, sempre disposada a fer-te un favor, a escoltar-te, a dur-te a qualsevol lloc. L'E tota ella un personatge, sí senyor! divertida, alegre, desenfadada i amb un gran cor. Mai no li he dit (possiblement ho llegirà) però té una manera de ser que és tal i com m'agradaria ser jo! La M tan enfeinada amb els seus dos amors i tot i així sempre ens fa un lloc, la S amb la que he compartit molts i molts moments i a la que trobo a faltar des que ha tornat a treballar...
També hi ha conegudes com la M, l'E, la C, la R...amb les que hi ha un mail de tan en quant i tot i que no hi ha una amistad consolidada sí que hi ha un carinyo i una mena de solidaritat.
El més maco de totes i cadascuna d'aquestes persones és que totes i cadascuna m'ha ensenyat una part de mi mateixa que potser no hagués vist mai jo i el més important és que et fan sentir que sempre hi ha algú amb qui comptar en algun lloc.
