Felicitats!

Avui és l'aniversari d'una de les meves millors amigues, la S i des d'aquí la vull felicitar (no llegirà això perquè ni sap de l'existència d'aquest blog però bah! és igual).

Ja fa molts anys que conec la S i hem celebrat molts aniversaris juntes. Fa uns anys eren festes amb amigues (cumple de noies soles en dèiem). Fèiem un bon sopar acompanyat de sangria, ens donàvem els regals mentre cantàvem "cumpleaños feliz" fent que tot el restaurant on érem ens mirés i després marxàvem a ballar.

Ara això ja és ben diferent. De fet, aquest any no sé ni si ho celebrarà! Tot té el seu temps i aquestes festes no les trobo a faltar però sí trobo a faltar no veure-la tant com abans...Aquelles nits de gresca i confessions que ens han unit tant i tant.

La S és despistada però me l'estimo molt i per a mi és una persona molt especial. D'aquí una estona la trucaré i, si tinc la sort de trobar-la, xerrarem com sempre...com si el temps s'hagués aturat en alguna d'aquelles festes de pijames on compartíem riallades i plors a parts iguals.

Felicitats S!!

Jo era una personeta que dormia

Sí, encara que sembli mentida abans de tenir el meu fill jo era una personeta que dormia. Potser no massa perquè mai he estat de dormir excessivament però dormia. Crec que una mitja d'unes 8 horetes per nit i la veritat és que això de dormir em feia sentir bé. De fet, fins i tot, tenia bona cara...

Va arribar l'embaràs i bé, entre una cosa i l'altre acabes sense dormir massa però no importa perquè estàs esperant el teu petit i això fa que tot valgui la pena. Bé, els últims mesos potser et comença a carregar de nou el tema de no dormir pq quan no és la ciàtica, és la panxa que molesta o les patades a les costelles...tot i així encara era capaç de conservar un somriure a la cara...

Va nèixer l'Andreu i bé, vam començar amb un parell de dies sencers sense dormir per poder-lo parir. Evidentment la meva cara anava perdent però qualsevol em treia l'alegria en aquell moment així que encara era una persona somrient...

En portar-lo a casa l'Andreu ens va enganyar i ens va fer veure que era un sant i que tenir un bebé era només dormir i menjar. Ja!

Han passat gairebé vuit mesos i us asseguro que aquell bebè s'ha transformat! No para quiet, no deixa de xerrar, no para de moure's i ara tot ho vol tocar! El pitjor és que no dorm ni un quart del que dormia abans i hi ha dies que a les 6 ja ens hem de llevar. M'agrada molt tenir un nen i és el més maco que m'ha passat però després d'uns quants mesos aquest és el careto que se'm comença a quedar!

Tonteria

Avui m'he tret l'aro i, per tant, la senyora de vermell (o sigui la regla en els anuncis de compreses) em visitarà en breu.

Jo sóc la típica que no sóc persona quan em visita la senyora de vermell perquè o bé em poso de molt mala gaita o em dóna per plorar i deixar aflorar els sentiments.

Pel que puc intuir la propera visita de la senyora de vermell em provocarà aquesta última reacció que he explicat perquè avui tot just m'he tret l'aro i ja tinc ganes de plorar!

Que l'Andreu estigui malaltó i pesat tampoc ajuda gaire però bé, no el culparem pas de les meves emocions en aquells dies del mes en que "soy mujer". Aquesta setmana estaré fluixeta i tonta potser...ara no sé si és millor això o quan la regla em posa de mala llet?

Entretemps

L'entretemps és un període de temps en el que ni hi ha fred ni hi ha calor...Un dia pots estar congelat a les 8 del matí per després passar a estar rostit a les 10h per després tornar a morir congelat a les 18h.

L'entretemps és una porqueria de temps. No saps que posar-te així que, generalment, s'ha d'optar per anar com les cebes, a capes. A més, tots els virus estan fregant-se les mans amb l'entretemps i venen a atacar-nos amb tota la seva artilleria.

Des que ha arribat l'entretemps ja he agafat una gastroenteritis de cavall i un encostipat. En J també ha agafat un bon refredat però el que pitjor porto és l'encostipat tan bèstia que ha agafat l'Andreu.

Fa ja ben bé dues setmanes que moqueja però bé, rés important...el vam dur al metge i ens va dir que era un simple refredat que amb aquest temps i anant a la guarderia ja és normal però aquests últims dies ha empitjorat. Té molts mocs, tos i el pit agafat. Ahir vam tornar al metge i ara el tenim "dopat"...dos xarops i unes gotes ha de prendre per millorar.

Donar-li la medicació és tot un show i es que sembla que hagi aprés dels millors del mític "Pressing catch". Per sort ell és fort i tot i la seva respiració ronca segueix actiu i rient igual.

Espero que l'entretemps marxi aviat i que amb aquesta marxa s'endugui el refredat. Quina peneta em fa veure'l així i es que de bon gust em quedava jo tot els seus mals!

Marxar...

Ja fa temps que en J em diu que hem de marxar d'aquí, que hem de fer un canvi de vida i anar a un lloc tranquil on l'Andreu pugui jugar al carrer i on nosaltres ens puguem oblidar de la rutina i de la renfe d'una vegada. Jo també li dono voltes a aquesta idea i li trobo molts aspectes positius però em fa por canviar, sortir del que sempre he viscut...hi ha moltes coses que em fan dubtar.

Clar que m'hi veig en un poble, envoltada de camp, M'agrada tot el verd, la muntanya, passejar però no m'acabaria fartant? jo sóc una persona dinàmica i moguda. M'agrada anar de compres de tant en tant. Sortir i veure la gent passar, viure el xivarri de la ciutat.

La feina també em fa por. Ara les meves condicions no són massa bones (bé, la destinació no és bona perquè les condicions no són pas dolentes) però depèn d'on marxi què puc trobar?

L'Andreu també em fa por...ell es farà gran i si algun dia em retreu que l'hem "apartat"?

Faig voltes i voltes i segueixo pensant. De vegades tot el que he dit abans em semblen motius de pes per quedar-me. De vegades em semblen excuses per no marxar.

Si tanco els ulls em veig vivint en un poble tranquil, descansant...potser sí que seria feliç allà. Totes les decisions són difícils però la de canviar de vida fa que em surti fum del cap!

L'anglès és fàcil (nivell avançat)

Bé, no sempre ens quedarem en el nivell bàsic d'anglès així que us poso un vídeo per a que aconseguiu passar a un nivell superior.

Vosaltres podeu!No oblideu que l'anglès és fàcil.