Per setembre l'Andreu ha de començar a "l'escola de grans" i només el procés d'inscripcions i demés ja està sent una odissea.Fa ja més d'un mes que en Jordi i jo vam anar a les jornades de portes obertes i ens vam quedar amb dues escoles com a "preferides". En una d'elles el Jordi havia estudiat i per tant teníem 5 punts extres per l'Andreu en cas d'empat i a l'altra no teníem punts però ens agradava molt. Es tracta d'una escola catalogada com a comunitat educativa, els nens aprenen gràcies als companys, els pares participen molt... Vaja que la filosofia d'escola ens agrada molt.
Vam pensar i pensar i vam decidir apostar per aquesta última. Creiem que fins l'últim moment havíem de lluitar per dur el nostre fill a una escola que realment ens agradés. Resultat? Ens hem quedat fora.
No sé si canviaran massa les coses però d'entrada no entrarem i estic trista, molt trista. Bé i una mica enfadada també. Estic enfadada perquè quan vam anar a la jornada de portes obertes el director de l'escola ens va dir que hi havia algunes places reservades a germans. Algunes? Hi ha com una classe sencera ocupada per germans! Això no són algunes, són moltes i si arribem a saber això potser ja ni ho intentem.
Després estic trista perquè per a mi l'educació és molt important i tenia l'esperança que el meu fill anés a una escola que m'agradés. Suposo que no ho he de donar tot per perdut perquè encara s'han de fer llistes i demés però molt em temo que la cosa no anirà bé. Hi ha algunes escoles a les que tinc pànic. No m'agradaria gens que els meus fills anessin a segons quins llocs i si entra en una d'aquestes escoles què?
Amb en Jordi ja hem fet uns quants plans "b", "c", "d" i jo crec que podem arribar fins la "z" però cap m'acaba de convèncer. Tots ens afecten per una banda o una altra... I això fa que encara estigui més trista.
Em connecto al facebook i no deixo de veure com totes les meves "amistats" posen que ja tenen escola, que ho han aconseguit i de veritat que me n'alegro molt per elles però em recorda que nosaltres no ho hem aconseguit i també em poso trista.
Les llistes definitives sortiran per maig i fins aleshores he d'intentar que la meva ment no vagi més enllà però no puc evitar-ho i crec que en Jordi tampoc perquè mentre estem junts no parlem d'una altra cosa.
El pitjor? Que estic convençuda que hi haurà molta gent que haurà posat aquesta escola a "boleo" i que després ni tan sols s'implicarà en l'educació dels seus fills. En aquest sentit sé de què parlo.



