SOS! Malalt!

Ja feia setmanes (potser mesos i tot) que no ens hi trobàvem però avui ha tocat. En Biel està malalt! I quan això passa, ai quan això passa... Te n'adones de quants inconvenients té ser mare treballadora.

Per començar, has de buscar qui es pugui quedar amb el nen. Avui hem estat de sort perquè la meva sogra està de vacances així que se'l pot quedar ella i dic hem estat de sort per dir alguna cosa perquè quan un nen està malalt ja se sap que el millor és la mama i la mama també està més tranquil·la si pot estar amb ell. Però no, no es pot deixar la feina i avui no es pot deixar ni la feina ni el curset perquè si falto al curset ja no em donen els punts que m'estic guanyant a pols (el curset és una autèntica pallissa).

El fet de tenir curset a la tarda implica una altra cosa i és que no podré dur jo el nen a la pediatra. I no és que la meva sogra no el sàpiga dur (pobre, està ja més que acostumada) però a mi m'agrada anar a mi. Ser jo la que explica que té, ser jo la que rep les indicacions del metge i sobretot ser jo la que intenta calmar al nen que es posa com una fera (des que va passar per l'odissea dels punts ho passa molt malament quan el miren).

Aquest matí he hagut de desplegar tota la logística. He trucat a l'escola bressol per avisar que avui en Biel no hi va, he trucat la meva sogra, he trucat la pediatra i he hagut de ser jo qui vestís el nen perquè a la meva cunyada no la deixava. I tot això mentre patia per si arribava tard, per qui aniria a la meva classe si això passava...

I finalment només he arribat dotze minuts tard i tot anirà rodat però avui no puc evitar pensar que estic dividida. Tinc el cos a l'escola i la ment a casa dels meus sogres on hi ha el petit i a això et vas acostumant però carai, ens podrien posar les coses més fàcils, no?

Descobrint Sant Miquel del Fai.

Avui hem inaugurat la nostra temporada muntanyenca! El cert és que cada any fem el propòsit d'anar més a la muntanya. Sempre diem que hem de fer més excursions per la natura i aprofitar el meravellós entorn que tenim i finalment la cosa acaba en un parell de sortides al camp i prou així que si aquest any ho aconseguim serà tota una alegria.

Bé, la nostra primera (i esperem que no última) excursió  ens ha dut fins a Sant Miquel del Fai i ha estat tot una troballa. Mira que ho tenim a prop, eh? Doncs fins ara no havíem anat i ho hem passat d'allò més bé. Tot el camí el poden fer perfectament els nens i els serveis són molt adequats.

Hem passejat, hem visitat una cova (l'altra l'ha visitat el papa sol perquè no deixaven entrar nens menors de set anys), hem vist un espectacle de pallassos, hem dinat a la zona de picnic, hem gaudit de la zona infantil... Ha estat un d'aquells dies que se'n diu rodó. Això sí, ara tots estem ben cansats i és que fer muntanya amb els dues feres cansa de debò.

Retrobar-nos amb Cadaquès.

L'any passat vam estar de vacances a Cadaqués. Van ser unes vacances molt maques i tranquil·les... D'aquelles de gaudir al màxim de l'indret on et trobes. Dies de platja, passejades, excursions i moltes coses més. Ho vam passar tan bé que hem decidit que aquest any ens retrobarem amb aquest petit gran poble.

Ens hem posat en contacte amb les persones que ens van llogar l'apartament l'any passat i tornarem. Tenim ganes de tornar a tenir unes vacances com aquelles així que pel juliol Cadaqués ens espera i jo estic simplement feliç!

Divendres musical: "Young Folks"

I sense adonar-me estic xiulant...

Mama, vull un bibi.

Aquesta frase es repeteix a casa nit darrera nit i és que el petit no perdona la seva llet d'abans d'anar a dormir. Bé, la seva pediatra continua pensant que és hora de deixar-ho i jo continuo pensant que no hi ha pressa i que ja el treurem. Aquest però no és el tema d'avui... El tema d'avui és que aquesta frase la va pronunciar ahir l'Andreu!

Sí, el meu fill de cinc anys que passa el metre deu va voler que la mama li fes un bibi. Això sí, primer de tot em va fer una petició: "mama si us plau, no em facis cap foto prenent bibi ni li diguis a ningú perquè riuran de mi". En un primer moment vaig pensar que feia broma però no, el meu nen gran volia un bibi i a més volia prendre'l assegut a la falda de la mama. Així que ja em veieu preparant un bibi i donant-li al meu Andreu que ocupa més que jo quan se'm posa al damunt.

I allà mentre prenia el bibi em vaig adonar de tot el que ha suposat per a ell tenir un germà, el que ha estat perdre tot el protagonisme i el patir la síndrome del príncep destronat. Em va fer pensar en totes les vegades que el fem gran de cop perquè té un germà més petit, en que potser no sempre el tractem de la manera adient per l'edat que té i que en moltes ocasions a la nostra ment és més gran que no pas a la realitat.

Així que si de tant en tant (que no vol dir sempre) encara l'he de seure a la falda i donar-li un bibi, donar-li la sopa perquè vol ajuda, ajudar-lo a vestir-se o dur-lo en braços al llit perquè m'ho demana, ho faré. Al cap i a la fi només té cinc anys. Sí, he d'aprendre a dir "NOMÉS en té cinc" i no pas" JA EN TÉ cinc", que una cosa i l'altra canvien i molt!

Casal i escola bressol per vacances.

Encara som a abril però en Jordi i jo hem començat a rumiar què farem per vacances. Encara no tenim massa clara la destinació... De fet, no sabem ni si hi haurà però jo tinc una cosa molt i molt clara i és que aquest any en Biel anirà a l'escola bressol fins l'últim dia i l'Andreu farà algunes setmanes de casal.

L'any passat en acabar el meu curs vaig decidir que els tenia els dos aquí amb mi i sincerament, van haver moments molt durs. L'Andreu a les 8h del matí ja em demanava anar a algun lloc perquè en quant veu sol se li desperten les ganes de sortir. Problema? Fins la tarda no es pot sortir per Granollers si no vols morir de calor. Així que super mami va buscar moltes coses a fer per tenir-lo entretingut però va fracassar en moltes ocasions i és que no és fàcil buscar coses a fer sense que aquest parell de bitxos no es matin.

El fet que en Jordi arribés tard cada dia tampoc va ajudar massa i fins i tot vaig haver de demanar ajuda per poder fer el curs d'estiu online d'una manera una mica tranquil·la. Així que després de l'experiència, aquest any estic disposada a que tots ho passem bé. En Biel a l'escola bressol farà activitats diferents a les que fa a la resta de l'any que ja li anirà bé i amb l'Andreu he parlat i està força content perquè anirà a fer el casal.

He de reconèixer que quan vaig començar a rumiar tot això va aparèixer la meva mala consciència per dir-me que potser no ho estava fent bé però des seguida la vaig fer fora amb una bufera.

L'estiu és molt llarg! Els nens necessiten distreure's, passar-ho bé i sé que fent activitats d'estiu ho passaran genial. Jo tindré temps per fer la feina com toca i no a corre cuita com l'any passat i penso que tots gaudirem molt més de l'estiu.