Comprar online a Letsbonus

Ja fa temps que compro online força coses perquè és una manera pràctica "d'anar de botigues" sense cues, gent empenyant, sabent que trobaràs allò que busques i, per sobretot, estalviant-te temps (que és una cosa que a mi m'escasseja). 

El mes passat però vaig fer una compra online que m'ha portat una mica de mal de cap i he decidit explicar-ho al blog per fer-ho arribar a possibles compradors de la pàgina en qüestió. Penso que aquestes coses s'han de saber per tal de tenir tota la informació abans de fer una comanda.

Bé, el producte comprat en qüestió és un estenedor elèctric i la pàgina on el vaig demanar és Lestbonus. Prou coneguda, eh? Us explico!

Vaig demanar el meu estenedor el dia 19 de desembre i la data d'entrega era a les 72 hores següents. Doncs bé, van anar passant els dies i jo esperant el meu estenedor que no arribava. L'estenedor hauria d'haver arribat (tenint en compte els dies festius) cap al dia 27 de desembre i ha arribat aquesta setmana. Potser és exagerat enfadar-se tant per uns quants dies i faig d'un gra massa però el meu enfado va arribar a la màxima potència quan al veure que no arribava la meva comanda vaig entrar al facebook de Letsbonus i vaig fer la reclamació pertinent.

La pàgina de facebook de l'empresa en qüestió està plena de comentaris de gent que espera la seva comanda des de fa molt. Hi ha molta gent que havia fet la comanda pensant que la podria donar com a regal de nadal, de reis... I s'ha quedat esperant. Gent que, com jo, va fer la pertinent reclamació i es va trobar amb que li donaven un número de reclamació i res més.

I resulta que no només és gent desconeguda la que ha tingut incidències amb Letsbonus, xerrant amb gent del meu voltant m'he assabentat de casos més propers.

Jo puc entendre que no deu ser fàcil gestionar una empresa així però hi ha una cosa que es diu confiança i si se't dona una data d'entrega no és normal que aquesta no es compleixi i que ningú et doni una resposta. S'ha de ser professional! Així que jo ho tinc molt clar, només compro a llocs on se'm demostra seriositat i se'm dona confiança i està clar que a Letsbonus mai més!

Llei en contra de l'avortament

La meva humil opinió:

Nadal i contenta!

Ja portem força dies immersos en tot el que suposa el Nadal... família, taules de menjar que mai acaba, amics, regals, il·lusió dels més petits... I a mi m'agrada i molt!

I és igual agafar uns quants quilets de més perquè ja es perdran, trobar els carrers plens de gom a gom perquè ja es buidaran, anar a dormir tard perquè ja tocarà matinar, seure a una taula i no aixecar-se gairebé fins la nit perquè ja vindran les presses després de dinar... A mi m'és igual tot perquè és nadal i estic contenta.

Sóc un nen molt gran!

A casa pensàvem que seria un autèntic calvari treure-li el xumet al petit ja que a la que ens despistàvem el tenia a la boca. Va costar horrors treure-li l'hàbit d'agafar la pipa en quant arribava de l'escola i per la nit no l'oblidava cap dia. Bé, ni a la pipa ni als seus nenes (les mantetes de consol que corren encara per aquí).

Així doncs, ens hem estat preparant el terreny i li hem explicat que si dóna la pipa als reis segur segur que li porten un regal ben gran; un regal de nen gran clar, perquè si els reis et veuen amb xumet et porten regals de bebè. El pobre ens anava dient que sí però jo crec que en el fons pensava que els reis són una mica punyeteros per dedicar-se a treure pipes als nens.

La qüestió és que estàvem patint perquè ens imaginàvem unes nits molt i molt llargues després del regalet als reis. Doncs bé, el meu fillet petit se'ns va plantar al davant ja fa uns dies i amb aquella cara d'home decidit que posa ell quan vol ens va dir: "avui ja no vull dormir amb la pipa perquè sóc un nen molt gran".

I dit i fet, tu! Pensàvem que arribaria la nit i no recordaria pas la promesa però la va recordar i no ha tornat a demanar més el xumet perquè és un nen gran i no el necessita. Ah! I tampoc necessita els nenes perquè si ja no porta pipa, nenes tampoc "mama, que ja sóc gran".

I mira, ens hem tret el tema d'una revolada i tots contents perquè ha estat decisió seva i no ha estat necessari passar per cap calvari. Tot ha anat rodat... Ara, no fa falta que digui que a la mama no li ha estat tan fàcil veure que ja es queda sense bebè però bé, què hi farem? C'est la vie!

La reproducció dels peixos...

I sense que facin falta paraules!

La carrera equivocada

Fa alguns anys que hi rumio i ara ho sé, definitivament em vaig equivocar de carrera. No de la de mestra no, però sí de la d'especialista... l'educació especial no és el meu i aquest any (un any dur) ho estic comprovant de primera mà.

Aquest curs he estat nomenada com a mestra d'educació especial i com a mestra d'audició i llenguatge (bé, això últim ha estat una de tantes pifies que fa el Departament) i confesso que no sóc del tot feliç amb el que faig.

Cada dia vaig a l'escola i puc assegurar que dono el millor de mi mateixa i intento fer la meva feina el millor que sé. He establert uns vincles afectius molt macos amb els alumnes que porto, són nens amb carències i els agafo en petit grup, això fa que hi hagi molta estima entre nosaltres. També estic aprenent molt, és gairebé com fer un master de la meva carrera a passos accelerats. Descobreixo també altres aspectes de les escoles, coses que quan et tanques en una classe i no voltes no ets sempre capaç de veure.

És un any de molts aprenentatges però tot i així noto que em falten cosetes com pensar en "el meu grup", en com ensenyaré les divisions, quina feina farem de plàstica, com anirà la propera sortida... Coses que a mi personalment em donen la "vidilla" del dia a dia. Tinc molt clar que trobo molt a faltar la tutoria, ser la responsable d'un grup i tenir una bona colla al meu càrrec.

Tinc molt clar que hauria d'haver fet primària!