Avui fa tres anys...

que en J i jo ens vam casar i el cert és que em sembla que va ser ahir...

Si tanco els ulls encara puc recordar com vam decidir que ens casàvem sense dir-li a ningú. Devíem portar dos o tres mesos només sortint, estàvem en el cotxe i jo li vaig dir que sempre havia pensat que seria emocionant casar-se d'amagades. Recordo que en J em va mirar i em va dir: ho fem? i aquí ens vam comprometre.

Al final no vam ser capaços de fer-ho d'amagat. Vam pensar que a més d'una persona de la família li donaria un cobriment de cor si ho fèiem així que vam avisar. De tota manera la nostra boda va ser com l'havíem desitjat...senzilla, sense vestits de núvia o de nuvi per adornar. Només ell i jo (bé i els testimonis perquè ens van obligar).

Molta gent ens va jutjar i sé que encara ho fan però a nosaltres ens és igual. Per a nosaltres va ser un dels dies més feliços de la nostra vida i el recordem amb emoció que això és el més important.

Avui fa tres anys que em vaig casar i estic molt contenta i feliç perquè tot i que tenim moltes diferències en J i jo ens estimem més i més cada dia i som feliços any rere any.

Felicitats J!