Dieta

Hi ha coses a les que una mai s'acostuma i a fer dieta n'és una...

Des de ben petita que segueixo dietes. Quan era tan sols una nena el metge ja li deia a la meva mare que havia de tenir compte amb el que em donava a menjar perquè era més grassa del que devia. Quin paio més cruel! Pretenia que me mare em deixés de donar els meus entrepans de pernil dolç amb pa amb tomàquet per berenar per substituir-los per un trist iogurt. Sort de la meva àvia i la meva tieta Iris que sempre estaven disposades a donar-me un tros de fuet.

Van anar passant els anys i bé, les prediccions dels metges tampoc s'han complit al cent per cent. Per a ells anava a tenir una obesitat preocupant i a dia d'avui potser em sobren uns quilos però tampoc tinc obesitat mòrbida ni res per l'estil...

Tot i no tenir una obesitat excessivament preocupant porto tota la vida lluitant contra aquests punyeteros quilos de més i que només marxen passant veritable gana.

Tothom diu que és qüestió d'hàbits però jo segueixo pensant que és tracta de deixar de menjar el que realment et ve de gust. Ara mateix mentre escric penso en el Suchard de xocolata blanca que tinc a l'armari perquè aniria, agafaria un bon tros i me'l jalaria de bon gust però després he de recordar que la xocolata no entra dins dels "hàbits".

Hi ha gent que pot menjar sense cap problema. Jo sóc de les que s'engreixa mig quilo el dia que dina fora i es pren un gelat o un tros de pastís de postres i és ben trist això.

Et passes la vida lluitant per dur uns pantalons d'una talla considerada normal quan d'aqui a uns anys em quedaré als ossos per nassos (bé, no serà d'una altra manera quan em mori), privant-te de menjar moltes coses que t'agraden perquè els trocets de menjar van a parar tots a les cartutxeres, et passes la vida intentant canviar uns hàbits que saps que no perdràs mai perquè no ens enganyarem...qui és capaç de perdre l'hàbit de menjar-se un bon tros de pa amb tomàquet o un dolç de tant en tant?

Aiii que trista la vida de la persona sotmesa a dieta!