Jo sempre he estat de les que creuen en la medicina tradicional i es que on es posava sant Ibuprofeno no es posava una planteta o una herbeta miraculosa però últimament estic canviat d'opinió...Ja fa ben bé un parell d'anyets que la noia que em feia les fregues a l'esquena em va recomanar prendre Flors de bach ja que, segons ella, l'origen dels meus mals eren els meus propis nervis. Me les vaig prendre sempre sota el lema "per provar no passa res" i el cert és que em van anar molt bé. De fet encara les prenc quan tinc una época d'estrés o massa nervi a sobre...
Des d'aleshores que no havia tornat a pensar en ningún d'aquests remeis naturals fins que l'Andreu m'ha agafat un refredat monumental i que fa que arrossegui una tos "de gos" des de fa ja quatre setmanes.
Evidentment la meva primera opció sempre és dur-lo al pediatra però després de quatre tractaments i en vista que el petit no millorava en J i jo vam decidir provar amb l'homeopatia. Vaig preguntar a la N a quin homeòpata duia ella el petit N i ahir mateix ja vam anar a la consulta d'aquest professional.
La veritat és que en aquestes consultes em sento estranya. No sé...es com si estigués visitant un medium o una cosa així (bé, això són tonteries meves) però el cert és que es va mirar molt el nen (més q no pas els metges que l'havien mirat fins ara) i ens va donar un tractament per deu dies.
No sé si és casualitat o no però aquesta nit l'Andreu no ha tosit per primera vegada en les últimes quatre setmanes així que, de moment, estic contenta i tinc molt clar que si això continua així els pediatres de la seguretat social em veuran ben poc.
Des d'aleshores que no havia tornat a pensar en ningún d'aquests remeis naturals fins que l'Andreu m'ha agafat un refredat monumental i que fa que arrossegui una tos "de gos" des de fa ja quatre setmanes.
Evidentment la meva primera opció sempre és dur-lo al pediatra però després de quatre tractaments i en vista que el petit no millorava en J i jo vam decidir provar amb l'homeopatia. Vaig preguntar a la N a quin homeòpata duia ella el petit N i ahir mateix ja vam anar a la consulta d'aquest professional.
La veritat és que en aquestes consultes em sento estranya. No sé...es com si estigués visitant un medium o una cosa així (bé, això són tonteries meves) però el cert és que es va mirar molt el nen (més q no pas els metges que l'havien mirat fins ara) i ens va donar un tractament per deu dies.
No sé si és casualitat o no però aquesta nit l'Andreu no ha tosit per primera vegada en les últimes quatre setmanes així que, de moment, estic contenta i tinc molt clar que si això continua així els pediatres de la seguretat social em veuran ben poc.
5 comentaris:
Jo em vaig sentir igual que tu quan vaig anar a fer la visita, jajaja, però mira, el que és important és que funcioni i de moment sembla que si.
Petonets
Que bé, jo penso que si li va bé a l'Andreu que més dona que sigui tradicional o no.
Petons
De moment sí que sembla q funciona. Q cosas oye! :-)
Jo em considero una persona força oberta encara que amb un fort esperit crític en tot el que contradigui la ciència.
Per aquest motiu la homeopatia no em convenç ja que (com es pot llegir a la Wikipedia) la homeopatia es fundamenta amb teories que van en contra de les teories científiques més bàsiques.
Prefereixo no llegir més del tema perquè seria capaç de llençar els "medicaments" a les escombraries però mentre li funcioni tancaré els ulls i li donaré les boletes a l'Andreu.
Jordi Bufí... No anem pas bé si la teva font d'informació principal és la Viquipèdia...
Publica un comentari a l'entrada