Va arribar l'embaràs i bé, entre una cosa i l'altre acabes sense dormir massa però no importa perquè estàs esperant el teu petit i això fa que tot valgui la pena. Bé, els últims mesos potser et comença a carregar de nou el tema de no dormir pq quan no és la ciàtica, és la panxa que molesta o les patades a les costelles...tot i així encara era capaç de conservar un somriure a la cara...
.jpg)
Va nèixer l'Andreu i bé, vam començar amb un parell de dies sencers sense dormir per poder-lo parir. Evidentment la meva cara anava perdent però qualsevol em treia l'alegria en aquell moment així que encara era una persona somrient...
.JPG)
En portar-lo a casa l'Andreu ens va enganyar i ens va fer veure que era un sant i que tenir un bebé era només dormir i menjar. Ja!
.JPG)
Han passat gairebé vuit mesos i us asseguro que aquell bebè s'ha transformat! No para quiet, no deixa de xerrar, no para de moure's i ara tot ho vol tocar! El pitjor és que no dorm ni un quart del que dormia abans i hi ha dies que a les 6 ja ens hem de llevar. M'agrada molt tenir un nen i és el més maco que m'ha passat però després d'uns quants mesos aquest és el careto que se'm comença a quedar!
9 comentaris:
M'has espantat!!!!
Aixx, que n'és de dur això de no poder dormir, la veritat és que l'Andreu us va ben enganyar i ara em fa por que el Nil segueixi el seu camí.
Paciència, que segur que d'aquí a res torna a dormir tota la nit.
M'han agradat molt les fotos!!!
ja ja ja ja es una de les meravelles de la maternitat! tia no fotis aquesta fotos que m'espanto!!!! (em refereixo a la última...)
Va dona, que quan tingui 15 anys no hi haurà qui el desperti ;-)
Petonarros!
Us espantaria més el meu careto d'avui a les 6 de la matinada :-S
AAiixx nena que zuztoooo!!! la verdad que es un palo que no te dejen dormir porque es que ya te levantas con el dia cruzado y cansadísima...es otra de las cosas bonitas de ser mami.
Ánimo..y encima tu no tomas café!! jejej
Crec que has quedat afavorida en la darrera foto! jejeje
Jo penso que són temporadas. La Laia de petita es depertava casa tres hores, després va passar a dormir, després va tornar a despertar-se i ara sembla que no ho fa tant.....
Però si és dur no dormir i haver-se d'aixecar 50 mil vegades a possar un xumet o calmar-los quant ploren.
Potser quant passin aquesta etapa vindran altres que no se jo si seran millors o pitjors......
que maco ser mare!!!!!!!!
Que miedito la niña del exorcistaaaa!
Bueno espero que poco a poco puedas volver a ser la marmotita que todas llevamos dentro
Un besazo muaaa
gracias!!! porque des`pues del dia tan tan tan horroroso que he tenido hoy lo voy a acabar con unas carcajadas por leer tu blog!!!
Yo era de las que los findes me levantaba a las 12.....que tiempos aquellos!!
Aix jo no sé si ho diuen de veritat que les has espantades pero jo he fet un bot... ahhh odio aquesta foto i me l'he trobada en mes d'un mail... noooo prouuuu.
Apa i no et queixis que ets un solet!! jejeje ho sabies??? jajaj
No siguis exagerada que encara et falta molt per a assemblar-te a la nena de l'exorcista... hauries de passar dos mesos seguits sense dormir com a minim :P
Publica un comentari a l'entrada