Ja fa temps que en J em diu que hem de marxar d'aquí, que hem de fer un canvi de vida i anar a un lloc tranquil on l'Andreu pugui jugar al carrer i on nosaltres ens puguem oblidar de la rutina i de la renfe d'una vegada. Jo també li dono voltes a aquesta idea i li trobo molts aspectes positius però em fa por canviar, sortir del que sempre he viscut...hi ha moltes coses que em fan dubtar. Clar que m'hi veig en un poble, envoltada de camp, M'agrada tot el verd, la muntanya, passejar però no m'acabaria fartant? jo sóc una persona dinàmica i moguda. M'agrada anar de compres de tant en tant. Sortir i veure la gent passar, viure el xivarri de la ciutat.
La feina també em fa por. Ara les meves condicions no són massa bones (bé, la destinació no és bona perquè les condicions no són pas dolentes) però depèn d'on marxi què puc trobar?
L'Andreu també em fa por...ell es farà gran i si algun dia em retreu que l'hem "apartat"?
Faig voltes i voltes i segueixo pensant. De vegades tot el que he dit abans em semblen motius de pes per quedar-me. De vegades em semblen excuses per no marxar.
Si tanco els ulls em veig vivint en un poble tranquil, descansant...potser sí que seria feliç allà. Totes les decisions són difícils però la de canviar de vida fa que em surti fum del cap!
7 comentaris:
Aiiiii, l'Oriol pensa igual que el Jordi (de fet la seva idea és comprar-se una masia), però jo estic d'acord amb tot el que tu dius.
No em veig vivint apartada de la ciutat, necessito el "meollo" de la gent, si fins i tot Molins se'm queda petit!!!
Potser quan sigui una iaieta...
Petonets
Està clar que tot el que es desconegut ens reporta pors però has de tenir en compte que un canvi no té perquè ser una ruptura definitiva amb tot.
Tenim la sort de poder fer una "prova" i si als mesos d'haver canviat no estem a gust poder tornar i tot estarà més o menys on estava.
Això si, entenc que el més complicat de mantenir és la teva feina per això mai et pressionaria perquè prenguessis una decisió d'aquest tipus.
Jordi ja sé que tu mai em presiones per a rés :-)
El q més por em fa és el tema feina...
Núria jo si tingués pasta una masia queia encara que fos per anar a temporades i si hi haguessin animalons potser em quedava i tot :-P
Tinc la solucio perfecta! Papiol!!!! es un poble, els nens poden jugar al carrer (a alguns carrers) i tens BCN a 20 minuts! que més voleu? ja ja ja
Ara en serio, tenim uns amics que han anat a viure a Olot i a mi em fan una mica d'enveja per aixo, pel fet de viure en plena natura, tot i que Olot deu n'hi do lo gran que es i tenen Girona a 4 passes. I per altra banda m'encantaria viure a NY, vaja que no m'aclaro...
A mi como idea romántica ya me gusta, pero claro, con mi súper cerca, mi cine a mano, y esas cositas.
Supongo que teniendo hijos se acentúa porque además una quiere que sus niños puedan salir a la calle sin miedos y que todo el mundo le conozca y sentir que están seguros, algo que pasa en los pueblos.
Un beso.
Bé suposo que és el somni de molta gent, viure envoltats de natura, tranquils.... segur que s'hi viu molt bé.
Entenc perfectament els teus dubtes, lo nou fa respecte, d'acord. `Però jo no se si podria, necessito treballar, segons on estigui no podria treballar de lo meu. Necessito sortir i tenir coses a prop, no haver d'agafar el cotxe per anar a comprar pa.... no se viure en una ciutat o en un poble gran em dona la tranquil.litat que ho tinc tot a prop.
També se que si marxo no tindria a la família a prop i sobretot que faig amb la Laia els dies que cap dels dos ens podem quedar amb ella o anar a buscar-la a la guarderia?
Mirashka crec q el Papiol no es considera poble perdut en mig de la muntanya tot i que ja m'agradaria tenir-te de veina, eh¿? ;-)
Mipe lo de los servicios cerca yo tb lo tendría en cuenta. Q hago yo sin un super al lado y sin el típico restaurante chino al que recurres cuando no hay ganas de cocinar¿?!
Lourdes lo de la familia a mi no em lliga massa, ja saps la situació però el fet de recorrer a alguna persona quan el nen ho necessita sí que em lliga.
Q complicat noies!
Publica un comentari a l'entrada