Sóc mare i moltes coses més...

Avui sortiré de nit amb en J i uns amics per primera vegada sense l'Andreu i ja em sento estranya...

És curiós com amb el naixement d'un fill una dona pot perdre la seva identitat, la seva manera de fer les coses i fins i tot el seu rol davant la gent per passar de ser dona, amant, treballadora...a ser simplement mare.

Quan ets mare el teu fill és el primer per a tot. El meu primer pensament del dia és per ell, l'últim també i durant el dia...buf durant el dia! No puc nombrar les innumerables vegades que penso en l'Andreu durant el dia perquè em faltaria blog.

De sobte te n'adones que has passat a ser simplement mare i no només per a tu mateixa sinó per a moltes persones del teu voltant també et consideren això, la mare d'en...

Estic molt contenta de ser mare però el meu interior es revela contra el fet de ser mare només i la dona, la treballadora, l'amiga, la companya i totes aquelles cares que es troben al meu interior lluiten per sortir a fora i demostrar que encara hi són. En algun lloc potser una mica perdut ja però hi són així que penso que he de posar de la meva part i ajudar-les a sortir per què necessito demostrar-me a mi mateixa que encara sóc l'Esther d'abans i no només una dona que ha parit.

Bé, crec que vaig pel bon camí i es que he superat ja moltes coses. El meu nen dorm solet des dels tres mesos (mai entendré com hi ha mares que es fiquen el nen al llit interposant-lo entre elles i el seu marit. Que no senten que ja han perdut prou la intimitat?), va a la llar d'infants des de fa dos mesos, sóc capaç de deixar-lo amb el seu pare per marxar a fer un dinar de noies soles o amb la seva tieta per anar a fer-me un tattoo...ara només em falta ser capaç de tornar a gaudir de les sortides a soles amb el meu marit com les gaudia abans de tenir el meu petit i crec que ho aconseguiré.

M'encanta ser la mare de l'Andreu per algunes coses però per altres prefereixo ser tan sols l'Esther.