Sempre he pensat que una de les pitjors coses que et pot passar en aquesta vida és trobar-te amb una mala persona.Durant tots els anys de la teva existència et pots trobar amb persones amb les que no t'hi fas, amb les que pots tenir problemes puntuals, diferències, baralles en un moment donat... i tot això són coses que passen i que t'ajuden a ser millor persona, a canviar coses, a aprendre lliçons... però trobar-te amb una mala persona t'ho fa passar malament (molt malament) i a sobre gairebé mai et dóna cap lliçó bona.
Jo no és que sigui cap santa. Tinc el meu caràcter i segurament hauré fet mal a algunes persones al llarg de la meva vida (segur que si tots ens analitzem trobem persones a qui hem fet mal) però no em considero dolenta. No m'agrada fer mal a la gent, dir mentides per deixar-la malament, per ferir o per fer sentir inferior els altres. Sóc conscient que tinc molt caràcter i que la meva facilitat per dir el que penso no sempre agrada però, generalment, dic les coses amb la finalitat de fer crítiques constructives. Que potser alguna vegada he ferit? segur! però no vaig per la vida amb mala llet ni intentant fer-me la víctima deixant els altres fatal.
Fa uns quants anys que tinc la desgràcia de tenir a prop una mala persona. Al principi no pensava que fos un cas de mala persona, simplement pensava que era alguna cosa personal o coses del caràcter d'aquesta individua però amb el temps em vaig adonant que no és així i és que és un cas claríssim de mala llet.
Aquesta persona s'ha dedicat a fer-me la guitza tot el que ha pogut mentre de cara a la galeria em posava un somriure d'orella a orella i em deia "carinyo". És una persona que li dóna igual si et passa per sobre per tal de sortir-se amb la seva, que li dóna exactament igual deixar-te ben malament per sortir ella airosa o dir mentides a la teva propia cara per a que els altres tinguin dubtes sobre tu.
La veritat que m'ha costat molt (i de tant en tant encara em costa) fer-me a la idea que una persona pugui ser així, que una persona del meu voltant pugui tenir l'ànima (si existeix) tan podrida però ha arribat un punt en que ho accepto i que intento pensar en el refrany castellà que diu que "a todo cerdo le llega su San Martín".
3 comentaris:
Pues si guapa,muy acertado ese refrán
Lamentablemente te entiendo,hay gente que es mala por naturaleza,pero mala para poder ser feliz.Yo antes tenia a alguien asi muy muy cerca mio,era una de mis mejores amigas,creo q alguna vez lo he comentado ( la vampira emocional)
Ahora ya no la dejo acercarse a mi,no como antes.Porque era exactamente asi como has descrito,me hacia sentir mal,me contaba mentiras,ella siempre tenia la razón en todo...etc etc.
Y es duro tener a alguien asi cerca,sobretodo si no ves el problema.Piensa que si lo has visto es un gran paso...y sobretodo pasa de esa persona.Y ya le llegará su San Martín ;)
Vamos que el que hem parlat avui!!! muacks!
Amarbe lo malo es cuando esa persona, por desgracia, forma parte de tu vida y seguirá estando ahí años y años... en fin, paciencia verdad¿? :-)
Emma sip, el q deiem avui... somos unas santas!
Publica un comentari a l'entrada