Aquesta setmana és especialment dura. L'andreu porta malalt des de dissabte i els dos anem arrossegant una "tonteria" a sobre que no ens fa gens bé. A més plou i això també fa que els ànims encara caiguin més.Quan el teu fill es posa malalt per primera vegada ho passes molt malament però penses que ja t'acostumaràs i que al final no li donaràs tanta importància. Bé, això és mentida! Per molts virus que passi el petit segueixo patint i patint cada vegada que el veig malalt. Aquesta setmana l'Andreu ha arribat a estar a 40 de febre i jo m'he fet un tip de patir i plorar igual que altres vegades. Mentre ha estat amb febre no he aconseguit dormir i és que quan es posa així el veig més indefens que mai i m'agradaria tenir una bareta màgica per a que el virus m'ataqués a mi i no a ell.
L'altre dia em van dir que ser mare era una malaltia de nou mesos amb una convalescència per tota la vida i crec que començo a estar segura que això és així.
5 comentaris:
Ser mare és un constant patir, que si estan malalts, que si cauen i es fan mal, que si no mengen.... sempre tenim algo per patir. Però tenir al nen a 40 de febre és per passar-ho molt malament.
Mai aprendrem a prendren's les coses dels nens d'una altre manera, patirem sempre.
A veure si va millorant i os animeu els dos
Ánimo!!! Espero que os recuperéis prontito guapa.
Tu pensa que amb cada virus que agafi el seu cos es farà més fort :) Molts anims que ja arriba el finde!
Gràcies a totes pels ànims!
A tu tb Jordi :-P
Publica un comentari a l'entrada