Per setembre l'Andreu ha de començar a "l'escola de grans" i només el procés d'inscripcions i demés ja està sent una odissea.
Fa ja més d'un mes que en Jordi i jo vam anar a les jornades de portes obertes i ens vam quedar amb dues escoles com a "preferides". En una d'elles el Jordi havia estudiat i per tant teníem 5 punts extres per l'Andreu en cas d'empat i a l'altra no teníem punts però ens agradava molt. Es tracta d'una escola catalogada com a comunitat educativa, els nens aprenen gràcies als companys, els pares participen molt... Vaja que la filosofia d'escola ens agrada molt.
Vam pensar i pensar i vam decidir apostar per aquesta última. Creiem que fins l'últim moment havíem de lluitar per dur el nostre fill a una escola que realment ens agradés. Resultat? Ens hem quedat fora.
No sé si canviaran massa les coses però d'entrada no entrarem i estic trista, molt trista. Bé i una mica enfadada també. Estic enfadada perquè quan vam anar a la jornada de portes obertes el director de l'escola ens va dir que hi havia algunes places reservades a germans. Algunes? Hi ha com una classe sencera ocupada per germans! Això no són algunes, són moltes i si arribem a saber això potser ja ni ho intentem.
Després estic trista perquè per a mi l'educació és molt important i tenia l'esperança que el meu fill anés a una escola que m'agradés. Suposo que no ho he de donar tot per perdut perquè encara s'han de fer llistes i demés però molt em temo que la cosa no anirà bé. Hi ha algunes escoles a les que tinc pànic. No m'agradaria gens que els meus fills anessin a segons quins llocs i si entra en una d'aquestes escoles què?
Amb en Jordi ja hem fet uns quants plans "b", "c", "d" i jo crec que podem arribar fins la "z" però cap m'acaba de convèncer. Tots ens afecten per una banda o una altra... I això fa que encara estigui més trista.
Em connecto al facebook i no deixo de veure com totes les meves "amistats" posen que ja tenen escola, que ho han aconseguit i de veritat que me n'alegro molt per elles però em recorda que nosaltres no ho hem aconseguit i també em poso trista.
Les llistes definitives sortiran per maig i fins aleshores he d'intentar que la meva ment no vagi més enllà però no puc evitar-ho i crec que en Jordi tampoc perquè mentre estem junts no parlem d'una altra cosa.
El pitjor? Que estic convençuda que hi haurà molta gent que haurà posat aquesta escola a "boleo" i que després ni tan sols s'implicarà en l'educació dels seus fills. En aquest sentit sé de què parlo.
4 comentaris:
Ostres....
Espero que al final tinguis sort (no s'ha de perdre mai l'esperança!), perquè entenc que aquest sigui un tema prioritàri i que et preocupi.
D'altra banda, sempre queda el cònsol de saber que l'èxit en l'educació dels nens recau més en el tipus de pares que tenen (com per exemple, implicats en el tema) que no pas en l'escola on van.
Tot i això, lo millor és poder tenir les dues coses, clar.
Molta sort!!!
A veure com va tot plegat.Ja us explicaré...
A mi el que em fa molta rabia és el que dius... que hi ha molta gent que entrarà en aquesta escola com podria haver entrat a qualsevol altre.
Potser és una xorrada però el haver anat a la jornada de portes obertes hauria de donar punts!!! :-P
Si haguessis posat això al facebook et posaria un "m'agrada"!
Publica un comentari a l'entrada