Aquesta tarda hem fet la revisió dels 8 mesos i tot està molt bé. En Biel continua sent grandot tot i ser més petit que el seu germà a la seva mateixa edat (sí, no puc evitar comparar cartilles). Ara ja fa 73 cm i pesa 9 quilets 300 grams de res... Així tinc jo l'esquena!La pediatra l'ha trobat molt bé i m'ha dit que ja apunta maneres perquè no estava quiet. Totes les seves energies estaven centrades en treure-li el fonendo i donar-se la volta com una croqueta una i altra vegada mentre es partia del riure. I vaja no cal que m'ho juri perquè portem un parell de setmanes que estem alucinats de com el tranquil de la casa s'està tornant un petit dimoniet (amb carinyo, eh¿?).
Des d'avui tenim noves pautes per menjar i crec que ens aniran bé perquè per les nits encara estàvem amb els cereals i aquest petit necessita teca! Ara ja passem a verdures amb carn o peix i sopetes amb pasta, arròs o sèmola també a la nit. Pot menjar tot tipus de verdura, de carn...Vaja que menys ous i fruits vermells ja pot menjar gairebé de tot el que mengen a aquestes edats.
I en aquest punt és quan em fascina veure les diferències entre pediatres o inclús els canvis en les "modes" alimentàries perquè recordo que amb l'Andreu tot era com molt a poc a poc i molt pautat i amb aquest és una mica a "venga, ale!". Recordo que el pobre Andreu no va saber què era un préssec ben bé fins els dos anys i amb aquest m'han dit que ja li puc donar... Vaja que això va a èpoques. Tot i que jo si he de triar una de les èpoques prefereixo aquesta i apa, que mengi de tot, clar que sí!
L'única mala notícia (entre cometes) és que el petit torna a estar amb laringitis i és que no sé si ho havia explicat però és propens i els seus refredats tindran tendència a anar per aquí. Avui ja té tractament, ara només falta que no ens agafi una febrada com la de fa algunes setmanes.
7 comentaris:
Felicitats per aquests 8 mesos! Jo si tingués 2 nens també compararia, és inevitable.
Ostres, doncs sí que va haver diferència d'un nen a l'altre amb el menjar!
Sí, ara a ple mes de juny una sopeta calenteta ve d'allò més de gust ;)
Genial que tot hagi anat bé, a vegades anar a la revisió sembla com un examen i quan et diuen que tot està bé surts d'allà satisfeta d'haver aprovat i pensant que el nen està bé.
Felicitats!! Jo recordo els vuit mesos com una etapa molt moguda, també. I ja no hi ha retorn!
Amb el meu nen, el Jordi, vam estar segles a donar-li préssec i de tot el que era vermell el nostre infermer ni parlar-ne, recordo que al tercer estiu vam anar-hi i gairebé li implorem que li deixés menjar síndria, pobret.
Això sí, entre crits perquè el nen no va parar de plorar sense parar en cap revisió fins passats els 3 anys ben bons.
Espero que no sigui res això d'aquesta laringitis.
Gràcies per passar-te pel meu blog.
Petons
Mama moderna lo de l'alimentació va segons la moda del moment i també depen molt del grau de hippisme del metge jajaja!
Sol solet tens tota la raó amb això de l'examen... tb haig de dir que amb el Biel vaig més relaxada :)
Onavis no només no hi ha retorn sino que van a pitjor jaja! quina por!
Euphorbia gràcies a tu per tornar la visita :) nosaltres amb l'andreu també vam tenir aliments tabú molt temps...
El meu peque té 19 mesos i pesa 10 Kg! I dius que l'altre era més gran!!! Ja sé que tots els nens són diferents i que si estan sans doncs ja està però ara entenc perfectament a totes les mares que volen "Cebar" els seus fills!! Perquè jo també ho intento! (però quan tanca la boca ja li pots ballar la jota que res de res!) Petonets!
Conxi l'Andreu era més grandot perquè ja va néixer amb 2 cm més que en Biel però ara mateix el veus i és un raspall. El tio jala moltíssim però engreixa lo just i necessari i mira, que et vols que et digui? Aquí una que s'ha passat la vida a dieta i patint pel cul gros està molt contenta de veure que el seu fill menja com una llima i està primet :-)
Publica un comentari a l'entrada