Premi

Fa dies (o setmanes) que la compi del blog "Pequeña Budda Islandesa" em va passar un premi així que GRÀCIES! I allà vaig amb les respostes al qüestionari.

Per què vas començar a escriure el teu blog? Vaig començar perquè tenia ganes de tenir alguna mena de diari però compartit perquè m'agrada "sentir" les opinions del altres i perquè, de vegades, se'm dona millor expressar sentiments o pensaments si els escric. A més vaig pensar que en un futur pot ser maco que els meus fills llegeixin com era la seva mare fa uns anys, el que pensava sobre ells, sobre les coses de la vida... No sé, és com deixar-los un record.

Què seria el que més et causaria alegria a la vida? Sé que sona molt cursi però m'agradaria veure els meus fills sent persones felices amb la seva vida.

Amb quina sensació et quedes quan escrius opinions a altres blogs? De vegades penso que creuran que sóc una "listilla" perquè tinc una manera molt vehement d'expressar-me . Passa que no em crec amb la veritat absoluta, eeeeh?

Explica una anècdota divertida i alegre amb els teus fills. Buf! És complicat triar una perquè últimament l'Andreu és una font d'inspiració jaja! Va, explico una última... L'Andreu anava pel carrer amb un gelat i agafa i llença el paper a terra. Jo tota seria li dic: "Andreu agafa això ara mateix" i em diu: "Mama les coses del terra no s'agafen!".

Recorda una anècdota que et va emocionar fins les llàgrimes amb els teus fills. Uis, sóc molt pava amb els peques i m'emociono sovint però per quedar-me em quedo amb el moment en que els hi vaig veure la cara per primera vegada. Jo crec que vaig plorar més que tot el que havia plorat en tota la meva vida. Sens dubte és un moment que no oblides mai.

Ja no passo el premi perquè crec que totes l'heu fet. Ja us ho dic jo que vaig tard...