Quan vaig a llocs així no puc evitar pensar en quan anava jo de petita. Anar a llocs així no era una cosa que passés massa sovint així que quan em deien que aniria al Tibidabo, a Montjuic o a qualsevol altre lloc passava uns dies nerviosa i tot. Arribava allà i gaudia al màxim perquè per a mi era un dia màgic i recordo que després passava dies i dies recordant com ho havia passat.
Ara quan duc els meus fills a llocs així entro una mica en conflicte amb mi mateixa. Sempre he pensat que als nens d'avui en dia se'ls hi dona massa i per això no valoren pràcticament res del que tenen. Per a ells anar a un lloc així no és igual de màgic com ho era per a mi perquè hi estan molt més acostumats. S'ho passen genial sí però no sé, a mi em sembla que és totalment diferent la il·lusió que tenia jo amb la que tenen ells.
Nosaltres no som tampoc dels que sortim sempre o dels que comprem les coses per què sí. D'això res però sí que és cert que tenen moltíssimes coses que altres nens no veuran en la seva vida.
Per altra banda penso que són els meus fills i que els hi vull donar coses que potser jo no he tingut. Això no vol dir que els porti cada setmana al Tibidabo però si em puc permetre fer-nos el carnet i dur-los tres, quatre o cinc vegades a l'any doncs per què no?
No sé, suposo que els dubtes venen donats per les ganes de fer-ho bé. De moment però posarem l'excusa que és estiu i que per l'estiu s'han de fer coses!
Per cert, l'Andreu no és l'únic que s'ho ha passat bé.
10 comentaris:
Nosaltres encara no hi hem anat mai. Pensava que potser el Jordi era massa petit, però si veig que l'Andreu s'ho passa bé potser ja sigui el moment d'anar-hi.
Algun consell?
L'Andreu s'ho ha passat molt bé :-)
El que jo tindria en compte per anar és portar un bon calçat, una gorra i crema perquè pica el sol.
Si no voleu gastar massa podeu dur el dinar vosaltres i encara que dineu allà el que si que et recomano és que porteu una bona ampolla d'aigua de casa perquè allà la beguda és caríssima!
Després nosaltres vam valorar el preu de l'entrada i vam veure que ens sortia més a compte fer-nos el carnet perquè anant tres vegades ja ho tens amortitzat. No sé si la vostra intenció és anar sovint però si t'ho vols mirar entra a la web.
No se m'acud res més...
Jo també penso que nosaltres de petites teníem més il·lusió quan fèiem alguna cosa especial, però eren altres temps. Els nostres pares vivien amb el xip al cap del sacrifici i la feina, feina i feina. Ara nosaltres tenim el xip al cap de treballar per oci, oci i oci. No vull dir que una cosa sigui pitjor que l'altra, tot el contrari, crec que hem de ser agraïts de poder donar als nostres fills coses que nosaltres no vam poder tenir i sense remordiments de que estem fent coses mal fetes. Sí tu disfrutes, segur que els petits també!
L'Andreu és igualet a tu! hihihi
Ostres quina gracia ja no men recordava del Tibidabo, pero l´ultim cop que hi vaig anar valia una pasta....
Aqui no en tenim ni un parc d´atraccions snniiffff
Quina fotu més maca :)
MamaModerna tens tota la raó en que tenim el xip molt diferent del que tenien els nostres pares i fixa't que mai m'ho havia plantejat tal i com ho has dit tu... I sí, l'Andreu és de la mama i en Biel del papa. Tothom content :-)
WHERE IS MY BABY FROM encara continua sent molt car pel que és però bueno, els crios s'ho passen d'allò més bé i confessarem que els adults també!
Ja veig que us ho vau passar genial.
Porto dies pensant en el que comentes dels valors dels nens i el que els hi donem o no els pares, d'aquí uns dies en faré un post!
Una abraçada
Jo crec que l'important és buscar coses que ens facin gaudir en família, ja sigui anar al Tibidabo o passar el dia al camp, ja sigui barato o car. Si li posem il·lusió ells ho notaran i recordaran els moments passats junts.
Nosaltres vem anar-hi l'estiu passat i vem agafar l'entrada que en diuen "el cami del cel" o algo així, que només hi entren algunes atraccions (les que són per més petits). A més no arribaven a l'alçada mínima i no recordo si no van pagar o van pagar entrada reduïda...
Potser tu ho recordes amb més il·lusió perque també eres mes gran i ho valoraves més. Vaja, jo crec que no hi vaig anar fins que no vaig tenir 8 o 10 anys. De totes maneres, si que tens rao que ells tenen coses habituals que per nosaltres eren extraordinàries, i això feia que les valoréssim moltíssim!
Sol Solet ja et llegirem doncs :-)
Mireia tens raó sí que nosaltres fèiem les coses de més grans i potser per això ho recordo més.
Gràcies, no crec que ens fem l'abonament perquè no crec que pugui arrossegar gaires cops al meu marit però m'ho apunto per anar-hi quan passin una mica les calors.
Tens un premi al meu blog
Publica un comentari a l'entrada