Típica mare que està dels nervis

Per a mi una típica mare que està dels nervis és aquella que va amb els seus fills i no deixa de renyar-los una i una altra vegada repetint frases en plan cantarella incloent el nom del nen al que renya. Exemple: "Marc no pugis a l'escalaaaaaaaaaaaaaaaa. Maaaaaaarc!", "Emma no toquis aixooooooooooooooooo. Eeeeeeeemmaaaaaaaa".

Abans de ser mare me n'havia trobat moltes típiques mares que estan dels nervis a botigues, parades del bus, metro, trens... Vaja per tot arreu i la veritat és que les mirava i pensava que aquelles cantarelles eren la conseqüència d'una mala educació o d'una falta de saber posar-se al lloc de la mare.

Bé, ara jo també sóc mare i hi ha dies en els que, com avui, em reconec com a una típica mare que està dels nervis.

Fets: En Biel està malalt i això que es quedi a casa amb la mama a l'Andreu no li fa cap gràcia així que decideix intentar quedar-se a casa per tots els medis i quan no ho aconsegueix queda a l'escola bressol força enfadat. Com té bona memòria a les 17h a la criatura encara no se li ha oblidat que està enfadat i ja surt de l'escola bressol emprenyat i exigint unes galetes que la mare ni ha pensat en dur.

Comencen els plors i intento passar-los per alt. És normal que estigui una mica geloset així que no farem cas. Estem una estona al parc i després anem a la carnisseria i allà és on els nervis de l mare nerviosa comencen a actuar.

Per començar l'Andreu decideix que la vitrina és massa avorrida i que li pot fer un bonic estampat amb les seves mans brutes del parc i la condensació que hi ha als vidres així que apa, obra d'art al canto. La mare que està dels nervis (o sigui jo) comença: "Andreuuuuuuuuuuu no facis aixòooooooooo". L'Andreu continua fent el seu especial dibuix i la mare continua amb la cantarella però només una vegada més perquè no és mare d'advertir massa vegades.

L'Andreu reacciona i deixa l'estampat però decideix que té pipi. L'Antònia (la carnissera) li deixa el seu lavabo amablement i què fa el petit? Posa la balda! "Andreuuuuuuu vols obriiiiiiiiiiiiiiiiir?" "Andreuuuuuuuuuuuuu per què et tanques?" Surt l'Andreu i rapapolvo.

L'Andreu encara no està content així que decideix que ha arribat el moment de tocar el ventilador. Que si l'obro, que si el tanco... "Andreuuuuuuuuuu el ventiladoooooooooooor" i fins aquí ha arribat la mare que està dels nervis que ara ja és a un grau superior ja que està histèrica. Agafa l'Andreu i el seu en una de les cadires que hi ha a la carnisseria i "d'aquí no et mous".

Sortim de la carnisseria i passem per la farmàcia on l'Andreu no creu que la disposició d'alguns productes sigui l'adequada. "Andreuuuuuuuuuu no toquiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis". La farmacèutica riu i li diu a l'Andreu "tu toca rei que no passa res". La mare que està dels nervis no sap si donar la volta al mostrador i estampar-li una de les capses a la cara a la senyora però la salva un farmacèutic que corre per allà i li diu que no li digui això al nen si jo el renyo. (Oh! Un noi amb seny en aquesta farmàcia).

La mare que està dels nervis li fa saber al seu fill que s'ha portat molt malament aquella tarda i que no està gens contenta. Ell és un nen "guapo" i els nens "guapos" no fan aquestes coses i bla bla bla.

La mare que està dels nervis comença a pensar que hi ha dies en que no sap ja ni què fer però de sobte apareix el petit i diu: "Perdó mama, m'he equivocat aquesta tarda, jo t'estimo i no ho faré més".

La mare que està dels nervis intueix que el pare de la criatura té alguna cosa a veure en aquestes disculpes però tot i així està orgullosa que el seu fill reconegui que s'ha equivocat, que ha entès que ho ha fet malament i que la seva intenció (almenys immediata) és no tornar a repetir-ho.

La mare pren nota i pensa que potser totes aquelles mares a les que va jutjar eren mares que com ella mateixa intentaven educar els seus fills de la millor manera possible i que hi ha dies de tot i això no significa que ho fem millor o pitjor.