Avui preparava la Babycook ja per fer el dinar de demà quan he pensat: "ai no, si demà va ja a l'escola bressol" i en acabar de pensar això no he pogut evitar que m'entrés una mica de nervis per l'estomac perquè per molt que el teu fill s'adapti bé, que ja hagi anat altres anys, que s'ho passi teta i mil coses més és molt difícil no entristir-se una mica.
Demà en Biel comença a l'escola bressol i sé que li anirà bé però no puc evitar que em faci una mica de cosa saber que estarà tot el dia allà sense el seu papa i la seva mama. Passarà el primer dia amb unes desconegudes que segur que el tracten molt bé però no deixen de ser desconegudes.
A més encara porto el disgust d'haver-lo de dur a una escola bressol diferent a la que ja va anar durant dos mesos i a la que ha anat l'Andreu durant tres cursos.
Ara ens hem d'adaptar tant ell com nosaltres (més jo que sóc la patidora oficial a casa) i és que aquest setembre està ple d'adaptacions!
5 comentaris:
Home, suposo que li costarà una mica al principi però després estarà la amr de bé!
Quants canvis aquests dies! Que vagi molt bé!
Ànims, com diu l'Onavis suposo que els primers dies seran un pèl difícils, però segur que si adapta aviat i su passa la mar de bé.
Molta sort
Ai Esther ànims! segur que anirà molt bé, a la Marina li toca la setmana que ve i ja començo a tenir papallones a la panxa.
Aquests nervis són inevitables, les mares som així... Patidores de mena, ves!
Espero que s'adapti aviat, que veient que ell no plora tot el patiment marxa.
Noies ha anat la mar de bé. Ni una llagrima el campió :-)
Publica un comentari a l'entrada