Aquest matí m'he comprat uns texans a Zara i estic la mar de contenta. La veritat que no he entrat massa motivada i pensava que no trobaria res però quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que han posat més talles i a més són força reals.
Jo no he estat mai prima però tampoc és que tingui talles especials. Vaja que jo estic en aquella franja en la que entres a la Mango i deuen pensar que t'has equivocat i on vas amb aquell culamen i entres a una botiga de talles grans i et miren amb cara estranya perquè estàs massa prima. Com podeu imaginar això és un suplici!
Vas a comprar roba i al final acabes amb ganes de plorar. Veus que la talla que et correspondria per número ni tan sols et passa dels turmells i penses que o bé t'has engreixat més del que pensaves o els pantalons han encongit i per què? Perquè les talles no són reals ni de broma. A molts llocs les talles 40 no li entraria ni a una dona que fes una 36 real i clar, això és un problema.
Per mi comprar uns texans sol ser una odissea i moltes vegades penso que si per a mi ho és com no ho serà per una nena de 16 anyets que va a posar-se mona i troba que no entra enlloc.
No dic que no han d'haver talles com la 34 o la 36 perquè segurament hi ha noies primes que la porten i em sembla perfecte. Hi ha dones primes, dones grasses, dones que ni primes ni grasses... Vaja, de tot! Però és cert que som moltes les que ens trobem en mig i crec que també tenim dret a vestir-nos, no?
Així que felicitats a Zara per la iniciativa de les talles reals per les dones normals!
5 comentaris:
Ostres doncs ja hi passaré! jejeje
Mira un any em vaig comprar una samarreta al zara (una bàsica negra), una talla M i com que m'havia anat molt bé l'any següent me la vaig comprar igual. Me l'emprovo -pq vaig veure la talla una mica petita- i resulta que em vaig haver de quedar la L i jo frustradíssima. Arribo a casa, comparo les samarretes i eren exactament de la mateixa mida!!! però havíen canviat l'etiqueta. Quina gràcia, eh!!!
Això de les talles fa anys que en parlen però segueix sent una conya marinera. Amb els nens passa igual, recordo que de la roba que li vaig comprar a primers d'estiu, unes peces eren de talla 4 i li anaven justetes i altres de la talla 3 li anaven grans depenent de la marca.
Jo aquest estiu no m'he comprat res però ara de cara a la tardor hauré d'anar de compres i no m'agrada gens, però si vaig en pijama a la feina potser no els hi farà gràcia.
Petons
Està be saber que el Zara és cul-real-friendly
El govern espanyol es va gastar una pasta en un estudi sobre les mides de la població espanyola per unificar les talles i jo fins ara no he vistq ue els coses hagin canviat... mira, si Zara s'ha aplicat el cuento ja hem guanyat molt!
Jo per les nenes no hi ha manera que sàpiga quina talla tenen!
Sol Solet passa perquè sembla que per fi les talles s'acosten una mica a la realitat!
Euphorbia tens tota la raó. L'Andreu i en Biel també tenen tota una gama de talles que Déu n'hi do.
MamaM oh yeah!
Mireia jo també tracto d'endevinar quina talla porten els nens jaja!
Publica un comentari a l'entrada