Aquesta pregunta es repeteix molt a casa darrerament arrel del bombardeig d'anuncis de joguines als que estem sotmesos últimament i ja no tan sols per la tele sinó també a través dels catàlegs de joguines que arriben a casa i que l'Andreu mira i remira.
És curiós que sense que ningú (almenys a casa) li hagi fet diferenciacions entre "coses de nens" i "coses de nenes" ell sí que té com una mena de dubte a l'hora de demanar una joguina que li agrada si pensa que aquella joguina és de nena.
L'altre dia mateix miràvem un catàleg de "Imaginarium" i pàgina per pàgina em mostrava les joguines que vol pel seu sant, pel seu aniversari i les que vol que li portin els reis (ja us podeu imaginar que eren gairebé tooootes les joguines del catàleg). Bé, doncs em va cridar força l'atenció com davant dels cotxes, les grues, els camions, els gormitis... ho tenia molt clar i els demanava sense pensar-s'ho. En canvi, quan passàvem a una pàgina amb nines em mirava i em feia la pregunta: "mama, això és de nen o de nena?" i quan jo li responia: "és una joguina i pot jugar qui vulgui sigui nen o nena" aleshores somreia com alleugerat i em deia: "jo la vull mama!".
La veritat és que em resulta molt curiós veure com des de ben petits sembla que ja tenim els nostres rols assignats. Les dones hem de ser mames, ens ha d'agradar la cuina, planxar i per tant, a les nenes els hi ha d'agradar les nines, les cuinetes i tot allò que es relaciona amb tenir cura dels altres. Ah i no ens podem oblidar la part de posar-nos maques perquè una dona sempre ha d'estar mona i per això a les nenes els ha d'agradar maquillar-se, pentinar-se, pintar-se les ungles...
Als nens en canvi els ha d'agradar xocar cotxes, fer pàrquings, jugar a pilota i han de passar de jugar a nines o altres coses que evidentment són de nena.
Doncs que voleu que us digui, jo penso que als nens i a les nenes el que els hi ha d'agradar és jugar i gaudir d'aquells jocs que tenen amb independència de si són "de nen" o "de nena" així que en Jordi i jo ho tenim ben clar i l'Andreu rebrà com a regal pel seu sant una cuineta! De nen o de nena? I que més donarà!
9 comentaris:
Jo crec que fins i tot quan sembla que no s'enteren els nens ho capten tot i per això tenen els rols tan marcats. Feu molt bé de comprar-li una cuineta! A la meva també li portaran una!
Jo crec que sí que hi ha certes tendències de joc diferents segons si un és nen o és nena, però sens dubte molt menys de les que ens volen fer creure.
Jo també vull comprar-li una cuineta a la meva peque, tot i que no sé encara quan!
Jo crec com l'Anna que sense que ens adonem entre tots els hi estem marcant un camí, la tele, la família, els companys d'escola... és trist però és així.
El meu nen té una cuineta des de fa molt, li va fer el meu marit i hi ha jugat molt, però ara ja no li fa ni cas.
Petons
anna sí que ho tenen tot marcat sí i ja des de petits. Fa por! Sort que l'Andreu té una mami "progre" que intentarà que no es faci un masclista jeje!
Onavis jo també penso que a nens i nenes els hi tiren coses diferents però una cosa és el que a ells els hi tira i una altra el que se'ls vol fer que els hi tiri (ara no sé si m'he explicat).
Euphorbia que guai que el teu marit li fes la cuineta. Nosaltres és que no som tan "manitas"... La comprarem ja feta!
Això que planteges avui és molt interessant. Una cuineta és totalment unisex, però que passaria si et demanés un abric de color rosa? Jo no se que faria, la veritat.
No arribrà el dia en que l'Andreu em demani anar de rosa no... Mataria por ello! Ja ja!
Fora bromes, ja entenc què vols dir. La veritat és que en segons quins casos i davant de segons quines situacions no sé què faria perquè hi ha segons quines coses (el fill d'uns amics volia anar de princesa per carnestoltes) que poden ser contraproduents. Després ens podem trobar en que hi hagi nens que es fiquin amb ells, que se'n riguin... Uff! No sé, és molt complicat.
De moment em quedo amb el tema de les joguines que és el que em toca ara i ho tinc molt clar. El 30 d'aquest mes cuineta :-))
Em sembla un regal extraordinari perquè (al menys a casa) la fan servir molt una cuineta.
Els meus tant aviat juguen amb la cuineta, com a "fer torres", a fer carreres de cotxes i arreglar-los, a "fer classes de ballet", a pentinar-se l'un a l'altre,... Crec que li vas explicar molt bé a l'Andreu: les joguines són per jugar tos, tant els nens com les nenes, i passar una bona estona.
El tema de la roba ja és més complicat. En el meu cas el David no té cap abric rosa, per exemple, però si que cada vegada que vol surt al carrer amb braçalets o algun collaret igual que la seva germana perquè per ell és un joc.
Clar Ester, és que ells ara no entenen de sexes. L'únic q veuen són els germanets que fan o porten una cosa i per ells això ja és suficient per voler anar igual :-)
La cuineta és un joc fantàstic! les meves hi juguen molt y lo que te rondaré morena. Si, l'Anna té rao, ells van captant que hi ha rols, tot i que crec que cada cop més els pares en som conscients, i intentem evitar-ho dins de les nostres possibilitats.
Publica un comentari a l'entrada