Bé, ha arribat el dia de fer el recompte de les baixes que ha fet en Biel a l'escola bressol durant el mes i la cosa no ha anat malament. Només ha faltat tres dies... Vaja que si ho comparem amb altres mesos ha estat una meravella!
Per què aquest recompte? Finalment vaig fer cas del que em deia en Jordi (ell no és tan visceral com jo) i vam decidir esperar a veure com anava el mes de novembre per prendre una decisió. No sabíem si el trauríem definitivament, si reduiríem les hores... I després de veure com ha anat el mes crec que ja optarem per deixar-lo com fins ara i ni treure ni reduir ni res de res.
Jo la veritat que tenia coll avall el reduir-li la jornada perquè pateixo molt quan el veig agafant una darrera d'una altra (també em pica el tema econòmic) però és cert que si ho fem hi haurà una logística familiar complicada. Ell amunt i avall i per què no dir-ho? A mi no m'agrada massa haver de dependre de la gent i crec que em seria massa dur haver de comptar-hi dia sí dia també. Ja m'està costant dur ara la cosa i és prou light...
Quan deixes els nens cada dia o te'ls van a buscar i els tenen fins que tu arribes (com és el meu cas) tens la sensació que no pots gairebé ni obrir la boca en quant a coses que no t'agraden o que consideres que no s'haurien de fer. Potser sóc massa pava en aquest sentit però a mi em costa dir les coses perquè el meu pensament és "com has de dir res si has d'estar agraïda que te'ls estan cuidant cada dia" i això fa que moltes vegades em quedin coses a dir i aquestes coses a dir es transformen en nervis o en mals rotllos. I la cosa encara es fa més grossa si estan amb els sogres (com és el meu cas també) perquè no és el mateix enviar a la teva mare a pastar fang en un moment donat que enviar la teva sogra.
No sé, això de deixar canalla amb família crec que és molt complicat i sent egoista prefereixo estalviar-m'ho! Total, en Biel a l'escola bressol està més content que un xínxol.
5 comentaris:
Doncs t'entenc. Jo aquí només la puc deixar amb la sogre (la meva mare està lluny) i em costa horrors! Respecte la guarderia, jo també tinc una mica de càrrec de consciencia, perquè jo no tinc feina (una més de la llista d'aturats!), però em va molt bé que la nena vagi una estoneta a la guarderia al matí, així puc aprofitar per fer articles i coses d'aquestes, però després veus que no para d'agafar una darrera l'altre...per sort quan hi va s'ho passa molt bé i l'estimen molt! (a! i també per sort, va a una pública)
T'entenc perfectament.
Els meus sogres treballen i el meu pare viu en un altre poble, així que no puc comptar sempre amb ells, però encara que estiguessin disponibles al 100 % portaria la nena a la guarderia igualment.
Tens raó que si els han de cuidar cada dia, al final és molt díficil marcar els límits del que vols i del què no vols. I més amb els sogres, of course!
M'alegro que en Biel hagi estat millor aquet mes!
Home, doncs molt millor!!! Jo t'entenc: durant els dos anys de guarde la meva mare tenia a les nenes a dinar tres dies a la setmana. Econòmicament hi guanyàvem una mica (no molt, perque pagàvem per dinars sueltos i cada dia sortia més car), però sobretot era perque a ella li feia il·lusió. Doncs cada cop que se m'acudia comentar-li alguna cosa que no m'agradava es posava com una fera, o encara pitjor, es queixava de que tot ho feia malament... aquest any anem més tranquils: es queden cada dia a dinar a l'escola!
Anna sempre va bé tenir una estona per una mateixa. Que no treballis fora de casa no vol dir que no tinguis feina dins. Això dels remordiments està a l'ordre del dia, eh? Patim per tot!
Onavis és gairebé impossible que els avis respectin els límits que tu imposes. De vegades em sembla mentida que ells també hagin estat pares... Molt millor la guarde sip :-)
Mireia és que quan es posen en plan víctima és encara pitjor... Això a la que se li dona bé és a la meva mare que li dius que no li doni un xupa xups al nen perquè anem a dinar i la seva resposta és: "mai faig res bé, no¿? Doncs a partir d'ara no hi ha xupa xups mai més". Que dius... Cal tant drama?
La meva sogra no és victimista però tu li dius blanc i ella fa negre. Vaja que a l'escola bressol està la mar de bé el nen i si ara es posa menys malalt...
Jo també t'entenc. El Jordi va estar amb els meus sogres gairebé dos anys els matins de dilluns a dijous, va ser molt pràctic i ens van ajudar molt però és cert que hi havia coses que no m'agradaven i me les havia d'empassar, clar que tampoc res especialment greu. És el que té que et facin favors.
Malgrat tot, jo estic contenta d'haver-ho fet així, que pogués gaudir dels avis i poder-li evitar la guarderia fins els dos anys.
Cada casa és un món i s'ha de fer una valoració de pros i contres que poden ser diferents segons les circunstàncies de cadascú.
Petons
Publica un comentari a l'entrada