Què creus que t'aporta formar part d'aquest món virtual de blocs dedicats a criança?
Doncs moltes coses! Ja he dit moltes vegades que per mi el meu blog és com una mena de teràpia perquè escric moltes coses que de vegades necessito treure de dins i no sé ben bé com fer-ho. Per altra banda penso que potser hi ha experiències pròpies que poden ajudar a altres persones i alhora aprenc moltes coses dels blogs que llegeixo i ja no només com a mare sinó també en altres aspectes. Si estic aprenent història i tot!
Quin llibre sobre criança t'ha impactat més i perquè?
Jo també sóc de les que no he llegit cap. No m'agrada llegir llibres que et diuen el que has de fer i com ho has de fer i molt menys aquells que et "renyen" per fer coses que en teoria no està bé fer-les. Ser mare requereix de molt sentit comú i poc manual. Qui coneix millor els meus fills que jo mateixa? No crec que cap autor me'ls descobreixi.
En què consideres que t'ha canviat la maternitat/paternitat?
Buf, doncs en moltíssimes coses. He descobert parts de mi que desconeixia totalment. He après a estimar sense reserves, sense esperar res a canvi i això et fa canviar molt en molts aspectes. Crec que tinc més paciència que abans, sé aprofitar més el temps i prioritzar, m'he tornat més sensible davant algunes situacions... La llista és molt llarga!
Un moment especial amb el teu fill o filla
Hi ha molts moments però els més recents...
Amb l'Andreu algunes nits anem al seu llit i abans que quedi dormit comença a preguntar-me sobre la meva feina. Em pregunta si els meus nens s'han portat bé, si els he renyat molt... Li agrada que li expliqui coses del meu dia a dia. Després m'explica ell també les seves coses i la veritat és que és un moment molt especial que compartim els dos.
Del Biel m'encanta la manera que té de despertar-nos quan el posem a dormir alguna vegada amb nosaltres. Pel matí se't tira a sobre i comença a fer-te petonets mentre et crida. Aquells "mama mua mua" són únics!
Quines diferències trobes en la relació de parella abans i després de la maternitat/paternitat?
Considero que el meu marit i jo ja no som una parella sinó una família i això significa que hem hagut d'aprendre a compartir-nos amb els nostres fills. Jo comparteixo el meu marit i sobretot el meu marit em comparteix amb els nens... Ja no tenim tantes estones per nosaltres ni som lliures de fer el que ens ve de gust quan ens ve de gust i això de vegades pesa.
Alhora però he descobert al Jordi com a pare i tot i que moltes vegades m'enfado perquè no sempre fa les coses com jo crec que s'han de fer doncs m'agrada com ho fa. Penso que he triat el millor pare pels meus fills i això fa que me l'estimi més encara.
Bé, ara hauria de passar el premi i fer unes preguntes noves però com més o menys totes teniu el premi el passo directament a aquelles que no l'heu rebut. I les preguntes doncs ja em semblen prou bones.
1 comentari:
Felicitats pel premi. M'encanten aquests moments amorosos que tens amb els teus nens.
Publica un comentari a l'entrada