El número tres

Al llarg d'aquesta setmana ja sigui per un motiu o per un altre he acabat mantenint converses sobre tenir tres fills. He de dir que em sorprèn com molta gent que conec ha passat de voler només un (i de vegades ja semblava molt) a voler-ne tres. S'haurà posat de moda això de la família nombrosa? Perquè ja en conec uns quants!

A mi la veritat és que el número tres no m'ha atret mai massa. Amb dos se suposa que ja n'has de tenir prou perquè ja tens prou feina, ells ja tenen un germà amb qui compartir... Però he de confessar que últimament la idea del tercer no em desagrada tampoc. Per què no?

La feina està força apresa i si parles amb gent que en té tres sempre et diuen el mateix, que la diferència la notes del primer al segon quan has d'aprendre a "clonar-te". Una vegada superes la fase "clonació" ja pots tenir els que vulguis i bé, tampoc crec que sigui tan fàcil però és veritat que l'experiència és un grau i jo ja sóc "multitareas". En quant a relació entre germans doncs imagino que quan més serem més riurem, no?

Però tot i que començo a veure coses que m'atrauen del número tres la veritat és que no m'hi veig, si més no de moment.

Crec que estic en una bona època ara en la que miro força per mi i pel meu benestar. Surto a caminar amb gent, m'estic plantejant apuntar-me al gimnàs, faig presoterapia... Coses que amb un altre petit i sobretot amb l'embaràs no podria fer.

Amb en Jordi estem passant una bona època després de passar una força tempestuosa i això de que els nens uneixen... Sí, quin remeï, et lliguen per tot la vida amb el pare de la criatura però a nivell de parella jo no trobo pas que uneixin sinó més aviat tot el contrari. En Jordi mai m'havia tret tant de polleguera com des que som pares i no és que no ho faci bé però el nivell d'exigència d'una mare penso que mai és la d'un pare.

Necessito dormir! En Biel encara ens dona la tabarra nit sí nit també. Ara mateix no vull un altre marrec que em desperti cada nit. Les meves ulleres no ho resistirien!

I el motiu més important! La meva preferència pel sexe de la criatura... Tant amb l'Andreu com en Biel vaig estar molt contenta que fossin nens però ara mateix la pel·lícula ha canviat i si tingués una altra criatura no sé com duria el fet que fos un altre nen. Ara sí que m'agradaria la nena i si em diguessin que és un nen no crec que ho país de la mateixa manera que quan vaig tenir els meus nens.

Encara hi ha moltes coses que he de superar per poder arribar al número tres però la cosa és que ja no ho veig com impossible. Difícil? Potser. Impossible? No.