Sí noies, us he fet cas. Que carai! No hem signat cap contracte de per vida amb ningú en quant a l'apadrinament del petit, oi? Així que després de llegir el primer comentari al meu post (gràcies Marina per la idea inicial i a la resta pels ànims) vaig parlar amb el meu marit i vam decidir que triàvem uns nous padrins pel Biel.
No pot ser que el petit de la casa hagi de veure com el seu germà gran té mona i ell no. Que la poden compartir? Clar que sí però a qui volem enganyar? No és el mateix compartir que tenir una exclusivitat.
La veritat és que la decisió va ser molt ràpida. Necessitàvem persones que sabéssim del cert que no ens fallarien així que l'opció amics estava descartada. No es que no cregui ja en les amistats però cada vegada tinc més clar que la majoria van i venen i per què arriscar-nos. Així doncs només quedava família...
I bé, hi ha una persona en aquest món que sé que no fallarà mai al seu "càrrec". La meva mare!
I és que no tenim una relació massa afectuosa (no sóc gens madrera), tenim els nostres més i menys i som la nit i el dia però sé que no em fallarà i que pels petits sempre estarà allà.
Ara només faltava el padrí i per fer les coses fàcils vam triar la seva parella. Durant molt temps no ha estat sant de la meva devoció però estima molt els nens, te molta il·lusió per ells i amb això n'hi ha prou.
Una vegada pressa la decisió només tocava confirmar així que aixeco el telèfon i li dic a la meva mare: "mama, t'ha tocat la loteria". Li explico el tema i està encantada amb la idea. De fet el dia abans hi ha estat pensant en el pobre Biel sense mona i sense padrins però no gossa dir-me que s'ofereix perquè li fa "cosa". Ara que li proposo jo doncs tot rodó.
Així que en Biel té nous padrins que són la iaia E i en M. Segur que els gaudirà molt i ells Sí mereixen ser-ho. Llàstima em fan els que no han sabut aprofitar l'oportunitat.
7 comentaris:
Quina tria més bona. Segur que, a més, sabent que les relacions no són tant fàcils amb ells, els hi haurà fet especial il·lusió que els hi propossis.
Doncs has fet molt bé, clar que sí!
A més, el Biel sent tan petit ja no tindrà ni el record de que abans va tenir uns padrins poc complidors!!
Carai una gran decisió a més amb determinació i rapidesa, quan les coses surten rodades és que han de ser així, segur que anirà genial. Els padrins no han de ser "in eternum per secula seculorum"
ENDAVANT, MOLTES FELICITATS!
Molt ben fet Esther!
Molt bé, fantàstic! Ara el Biel tindrà uns padrins genials! D'aquí un temps, ni se'n recordarà dels altres!
Gràcies noies :-)
Publica un comentari a l'entrada