Aquesta és la meravellosa frase que més sento pronunciar a l'Andreu des de setmana santa i és que sembla que la gana ha vingut a envaïr el meu nen gran que no para de demanar que li donem menjar. A més devora tot allò que hi ha al plat i ho fa amb un gust que entren ganes de menjar només de veure'l.
I la mama que ja és una MAMA amb totes les lletres i compren el patiment pel menjar, pel dormir i per tot de les mares envers els fills doncs està feliç perquè després de l'època llarga que hem passat patint amb aquest tema doncs no hi ha per menys!
8 comentaris:
Fantàstic! Jo creu-ho els dits...ara encara segueix amb més ganes d'explorar i experimentar que de seure a taula a menjar...però jo estic més tranquil·la, com a mínim.
Anna que tu estiguis més tranquil·la és un gran què. A mi em tenia desesperada!
Molt bé!!! Deu fer goig de veure!!
A mi també em dóna molta alegria quan ho diu el peque! Com que no és gaire menjador!
Moooolt bé! Que mengi que mengi :-)
Jo ara el tema del menjar me'l prenc amb calma... avui és el primer dia que ha menjat alguna cosa (pa, suc de taronja i poma) des de fa 4 dies. A part del pit no volia res més. Suposo que era la vacuna, però fa patir veure que deixa el plat intacte a cada àpat! Però bé, ells s'autogestionen a la perfecció! :)
Mireia si pren pit almenys ja pren alguna cosa. El meu és que si no menja plat ja no té ni pit ni bibe ni res que ja és molt grandot i clar, això fa patir molt.
I sí noies, estic encantada de la vida.
Ara entenc la cara de satisfacció de la meva iaia quan veu que tots devorem els plats jajaja!
Que be!!!! com me n'alegro! Dissabte preparo doble no, doncs? ;)
Publica un comentari a l'entrada