dimecres, 8 d’agost del 2012
El dret a decidir
Cada dia estic més convençuda que tenir al govern al PP ens està duent a una època on els nostres drets s'estan veient atacats de manera directa i constant. De vegades els atacs venen més camuflats i d'altres et donen a la cara com una bufetada amb la mà oberta.
L'última bufetada ben donada i amb tota la mà ben oberta ens l'està intentant donar el Gallardon (aquell que es suposava que era el més moderat de la colla). El senyor aquest (per dir-li d'alguna manera) està disposat a acabar amb el dret a l'avortament quan hi ha malformació del fetus i alhora vol retallar l'ajuda per la dependència.
BRAVO! Quina genialitat! No només condemna a famílies i a nens a patir de per vida sinó que a sobre els hi treu els recursos que fins ara tenien per poder tirar endavant. Ostres tu, quina manera més maca de passar a la història.
La veritat és que no sé si la gran idea es deu a que està malament del cap o ve donada per l'ambició de fer-se un espai dins el partit veient que la Espe és molt més estimada que ell. "Anem a radicalitzar-nos que sinó no fem res" haurà pensat. En qualsevol cas em sembla una decisió molt inhumana.
Tenir un fill discapacitat implica moltes coses tant per la família com pel propi individu. Evidentment cada persona és lliure de dur al món al seu fill. Si una dona coneix que el seu fill té una malformació i tot i així el vol dur al món doncs és el seu dret però si pel contrari aquesta dona no està disposada també és el seu dret.
De fet, crec que la decisió de dur un fill al món sempre ha de ser de la dona tant si el fill té una discapacitat o no. No és que jo pensi que l'avortament és una cosa que s'hagi de prendre a la lleugera ni molt menys. Jo fa uns anys tenia molt clar que si quedava embarassada sense voler avortaria però reconec que des que tinc fills la meva visió ha canviat molt. Per mi un avortament ara mateix té la cara d'en Biel o de l'Andreu i segurament seria una cosa duríssima. I per això mateix penso que l'avortament no deu ser una cosa gens fàcil.
No crec que una dona que avorta va on sigui a perdre el seu fill tan contenta i feliç. No crec que aquesta decisió sigui fàcil ni que el després tampoc ho sigui. Per això no entenc perquè ens intenten fer veure que les mares que avorten o bé no saben el que fan o són éssers malignes capaços de fer aquesta atrocitat. No entenc com es suggereixen idees com que les mares que van a avortar abans haurien de veure una ecografia del seu futur fill... Què és això? Algun mode de tortura?
A mi sincerament em sembla que estem fent passos de gegant enrere i mentre el país se'n va a la merda tots aquests fascistes no fan més que perdre el temps en tocar-nos la moral amb coses que s'havien aconseguit amb molt esforç. Ells mateixos, jo penso que la revolta està més a prop del que es pensen!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu. No només parlem de nens amb una discapacitat psíquica, com pot ser la Síndrome de Down, també parlem de nens que poden tenir alguna malformació incompatible amb la vida, amb la qual cosa està condemnat a morir poc després de néixer. Si això és humà que vingui el Gallardón aquest i ens ho expliqui!! I què passa si algún pederasta d'aquests deixa embarassada una nena? També ha de tenir el fill? Mare meva, sembla que hagi tornat la dictadura!!
Sí, estem manats per uns feixistes i això implica perdre moltes drets però es veu que la gent no se n'adona perquè els continuen votant...
Aquesta gent d'ultra dreta ens tracta com si fossim menors d'edat. He recordat una frase d'una diputada xilena de dretes (a xile l'avortament està prohibit i ara estàn parlant d'alleugir una mica la llei) que deia que la dona "prestava el seu cos al fetus". Aquesta és la visió que tenen de les dones des d'Aristòtil, som simplement un contenidor. Jo ja fa temps que dic que en aquest Estat s'ha instal·lat un Estat Excepció i fan el que volen, a veure fins quan, aquesta és la qüestió.
ÉS vergonyós, sembla díficil de creure i tot!
Jo últimament ja ni vull veure les notícies perquè és indignant pensar que aquesta colla d'inútils està decidint coses tan importants!
És una vergonya el que està passant. Tant que ha costat aconseguir drets per les dones i les famílies, pels homosexuals, per la llibertat de decisió... i ara anem enrere i enrere sense adonar-nos-en.
Com tu, crec que ens hem de re-evolucionar!
anna que fort el comentari i encara més fort que vingui d'una dona! No hi ha pitjor masclista que una dona.
onavis sí, jo també intento evitar-les tot el que puc perquè és indignant. A més posis el canal que posis espanta el partidisme.
Mireia penso que la revolució està molt a prop i depèn de tots i cadascun de nosaltres. No es poden treure drets així com així i quedar-se tan panxo!
Publica un comentari a l'entrada