Innocència

Fa unes hores ens hem assabentat que la iaia d'en Jordi ja ha mort. Tots ho esperàvem però no deixa de ser un cop...

I ha arribat el moment d'explicar-li la realitat a l'Andreu. Una realitat que l'altre dia em va costar enfadar-me una mica ja que la meva sogra i en Jordi li van dir al petit que la iaia Francisca era a l'hospital perquè havia caigut.

No van pensar que una vegada expliquem la veritat l'Andreu pot pensar que ell també es morirà si cau?. No sóc gens partidària de les mentides. Als nens se'ls hi pot dir la veritat, potser pots suavitzar però mentir? No cal.

Inflo el pit, agafo el petit, el sec als genolls i dic:

- Andreu, la mama t'explica una cosa. Recordes que la iaia Francisca estava a l'hospital? Estava molt malaltona i saps que era molt molt velleta, oi?

- Sí.

- La mama t'ha explicat alguna vegada que les persones molt molt velletes algun dia es moren, oi que sí?

- Sí.

- Doncs la iaia Francisca s'ha mort. Això vol dir que ja no la veurem més...

El petit rumia...

- I quants dies estarà morta? Molts?

- Sí carinyo, molts.

- Quants mama? dos? tres? cinc?

- Més de cinc...

Continua rumiant...

- Andreu em vols preguntar alguna cosa?

I amb tota la innocència del món el meu petit pregunta:

- Sí mama, quan em portareu a Port Aventura?

I aquí el nus al coll que tenia es converteix en un somriure que no he pogut contenir. És un nen i té el seu propi món... Imagino que les preguntes vindran més tard.