Ni amb una hora més...

Fa uns quants dies que tinc la sensació que em falta una mica de temps per gairebé tot i clar, una de les coses que més es ressent és el blog. Hi ha dies que penso que escriuré sobre això o sobre allò però el temps es tira a sobre i ho acabo deixant.

Avui tal i com ha fet la conxi, faré una mica de popurri perquè tinc necessitat d'explicar coses tot i que el rellotge vagi fent "tic tac tic tac".

Avui fa set anys que en Jordi i jo ens vam casar i estic molt contenta de poder recordar-ho tot amb un somriure. No ens vam casar de la manera tradicional com ho fa la majoria de gent però per a mi va ser un dia increïble i encara penso que amb el nuvi vaig encertar de ple jeje!

Hem passat el cap de setmana amb la colla a la casa que té el marit de la meva mare a Tarragona. Ens ho hem passat molt i molt bé. M'encanta veure com l'Andreu i en Biel juguen amb els amiguets, com interactuen i si de pas nosaltres ens fem unes riallades amb el "tabú" o el "uno" millor que millor, oi?

A l'escola continuo molt estressada. Em paguen menys perquè es suposa que faig menys hores però això no és gens cert. La feina és la feina i allò és com una cursa. Els dies però em passen volant i és que ara ja estic força adaptada a tot plegat i encara que he de dur un ritme que Déu n'hi do doncs sento que domino tot. I uf! Demà ve l'inspe... Quins nervis!

Els nens continuen estant bé però són uns bitxos. Divendres li van dir a en Jordi que en Biel mossega molt i pega. A veure què fem amb aquest vailet...

Bé, he de deixat d'escriure que vaig a fer una comanda de roba per l'Andreu. En dues setmanes li han quedat curtes les samarretes que havíem rescatat de la tardor passada i això que són de 5 anys. El tinc fet tot un home aquest!

Bona setmana per tothom.