Bé, doncs ja tenim els punts fora i carai, quina ferida més lletja! Cada vegada que li miro no sé que m'entra pel cos...
Dilluns a la tarda vam anar a la pediatra i va dir que ja era hora de treure'ls. Que ja portava sis dies amb ells i que no calia allargar més. Ja us podeu imaginar la odissea!
El pare agafant braços i cap, jo cames, la pediatra intentant fer la feina mentre ell intentava moure's i no deixava de plorar. Pobret! Quin mal tràngol! I imagino que va plorar més per la situació en sí que no pas pel mal però pobre criatura.
Ara han tocat uns dies de cures amb iode i la resta serà posar crema de protecció solar per quan surti al carrer i oli de rosa mosqueta per les nits per ajudar a cicatritzar.
Jo la veritat és que li veig la ferida com molt tendre. No sé... A veure com es va acabant de curar.
5 comentaris:
Segur que cicatritzarà perfecte. Aquest peques són com biònics. Si ens ho féssim nosaltres tindríem cicatriu per temps!
Ostres, pobret, quin patir! No t'amoinis que segur que cicatritza ben ràpid! Una abraçada!
Aprofita el cap de setmana o quan esteu més estona a casa i unta-li bé amb l'oli de rosa mosqueta. No pateixis que els nens per norma general cicatritzen millor que nosaltres.
Pobret, quin mal rato!! Està tendre perquè li acaben de treure els punts, però ja veuràs com de seguida cicatritza.
Un petó pel teu valent!!
Gràcies a totes pels ànims!
Publica un comentari a l'entrada