Sense mestres!

 Avui ha arribat el dia que tard o d'hora havia d'arribar... Ha arribat el dia en que un grup de nens de tercer s'han quedat sense mestre tota una tarda. Per què? Doncs perquè no es cobreixen les baixes fins el desè dia lectiu en que falta un mestre i a la meva escola tres mestres s'han permès el luxe d'agafar la baixa per grip. Quina barra, eh?

El cert és que ho tenim ben complicat el que ens posem malalts perquè estem sota la pressió de la feina ben feta (a un sempre li agrada controlar les seves classes), les hores de substitució que els tocarà fer als companys (que no són poques) i la rebaixa considerable del sou per faltar. Ara podem sumar una altra por... La por a que els nostres alumnes es puguin quedar sense un mestre que els pugui atendre.

Això, com he dit abans, ha passat avui. Tres mestres de baixa i cap substitut! Els altres mestres fent les nostres classes, només un parell de mestres lliures per fer substitucions i la mala sort que encara no ens sabem clonar per estar en dos llocs alhora.

Trucades al Departament dient que havien assegurat que quan hi haguessin tres mestres de baixa enviarien algú. Resposta? Aquests tres mestres han de coincidir en la baixa almenys cinc dies. Que ens hem de sincronitzar o què?

Bé, el resultat de tot això són dues classes de nens jugant al pati de l'escola durant hora i mitja i vigilats per un sol mestre. Això és al que estem arribant! Això és el que la Rigau (aquesta "senyora" que ha estat mestra tants anys encara que no ho sembli) està fent amb l'educació dels nostres fills.