Habemus Papa...

però no habemus vergonya! I ja sé que parlar de religió al bloc té els seus "perills" i que les creences de la gent s'han de respectar però diferenciem si us plau. Una cosa és la creença de la gent (la veritable fe) que de vegades fins i tot envejo perquè ajuda molt i molt a les persones a superar coses que per mi serien veritables entrebancs i d'altre és la bicoca que té muntada l'església.

A mi que em disculpin tots els que creuen en aquest estament però per mi és una vergonya que la notícia del dia sigui que un grup de tios que tenen poca cosa a fer s'hagin reunit en una habitació per triar a un altre que a partir d'ara sortirà al balcó a parlar de què? De pobresa mentre va vestit d'or? De fe en que tot anirà bé quan hi ha gent que es mor de gana mentre ells viuen rodejats de luxe? O de que s'ha de perdonar els capellans pederastes perquè ja tindran el seu càstig quan es trobin amb el senyor?

De veritat que em sembla increïble que a aquestes alçades hàgim d'aguantar que una part dels nostres impostos vagin a parar a aquesta colla de mantinguts i poca vergonyes que s'aprofiten de la fe de moltes persones.

I crec que generalitzar és equivocar-me i segurament hi ha molts capellans i moltes monges que tenen veritable vocació i que treballen per ajudar als altres però de ben segur que aquests mai sortiran a lluir-se a un balcó ni pronunciaran una paraula més alta que un altre. De ben segur que aquestes persones seran discretes i passaran desapercebudes i no necessitaran joies, ni vestits cars ni tota una ciutat i una guàrdia especial per vetllar per ells.