Ja feia setmanes (potser mesos i tot) que no ens hi trobàvem però avui ha tocat. En Biel està malalt! I quan això passa, ai quan això passa... Te n'adones de quants inconvenients té ser mare treballadora.
Per començar, has de buscar qui es pugui quedar amb el nen. Avui hem estat de sort perquè la meva sogra està de vacances així que se'l pot quedar ella i dic hem estat de sort per dir alguna cosa perquè quan un nen està malalt ja se sap que el millor és la mama i la mama també està més tranquil·la si pot estar amb ell. Però no, no es pot deixar la feina i avui no es pot deixar ni la feina ni el curset perquè si falto al curset ja no em donen els punts que m'estic guanyant a pols (el curset és una autèntica pallissa).
El fet de tenir curset a la tarda implica una altra cosa i és que no podré dur jo el nen a la pediatra. I no és que la meva sogra no el sàpiga dur (pobre, està ja més que acostumada) però a mi m'agrada anar a mi. Ser jo la que explica que té, ser jo la que rep les indicacions del metge i sobretot ser jo la que intenta calmar al nen que es posa com una fera (des que va passar per l'odissea dels punts ho passa molt malament quan el miren).
Aquest matí he hagut de desplegar tota la logística. He trucat a l'escola bressol per avisar que avui en Biel no hi va, he trucat la meva sogra, he trucat la pediatra i he hagut de ser jo qui vestís el nen perquè a la meva cunyada no la deixava. I tot això mentre patia per si arribava tard, per qui aniria a la meva classe si això passava...
I finalment només he arribat dotze minuts tard i tot anirà rodat però avui no puc evitar pensar que estic dividida. Tinc el cos a l'escola i la ment a casa dels meus sogres on hi ha el petit i a això et vas acostumant però carai, ens podrien posar les coses més fàcils, no?
10 comentaris:
Quin pal...una de les coses bones d'estar sense feina és precisament poder dur les regnes amb aquests temes. Sempre ho agraeixo, tal i com dius, poder encarregar-me'n.
Ojalà algun dia algú canviès lleis i poguessim demanar festa o estar de baixa x poder cuidar-los... La meva germana tb es mestre, i se que ella pot demanar festa si el nen es posa malalt, evidentment, aquell dia no cobra. Espero q es recuperi aviat, pobret! I tu tranquil.la !!
anna sí, estar a casa té coses bones i dolentes com tot però una de les més bones és que tens més control sobre les coses. Jo aquest any noto molt la jornada sencera en aquest sentit... :-(
Laura la teva germana és funcionària?
Si (crec). Te les opos fetes !
Aleshores suposo que agafa dies personals. Jo és que sóc substituta i ara quan falto (ni que sigui un sol dia) he de dur un justificant mèdic... En fin, anem com els crancs!
Pero el dies personals no es cobren??? En fi, siguis funcionari o no, o a la feina q tinguis no et faciliten res!!! Espero q el peque estigui millor avui !!! Muuak
Doncs ara m'has fet dubtar. No sé si es cobren o no. En qualsevol cas és el que dius tu, facilitats a l'hora d'estar pels fills cap ni una.
Visca la conciliació, noia :(
Espero que passi de seguida.
Petons!!!
Això de la conciliació és una enredada total...no hi ha lleis que ajudin a la família!
De totes maneres, als centres als que jo he estat no m'han demanat mai cap justificant per marxar abans d'hora o no anar-hi si el nen ha estat malalt (o jo). Suposo que depèn de l'equip directiu, però a mi mai m'han demanat res de res!
Mireia a mi tampoc m'havien demanat mai cap paper depenent del cas pel que havia faltat però ara tal i com està inspecció et demanen paper per absolutament tot.
No sé, jo penso que estem pagant la "jeta" de molts "colegues".
Publica un comentari a l'entrada