Nova vivenda

Doncs sí, ja m'ha tornat a picar el cuc i és que sembla que no puc estar més de dos anys al mateix pis. Visc a l'estil nòmada així que quan acaben els fruits canvio de territori... En aquest cas he de dir que el territori ens ha buscat a nosaltres més que no pas nosaltres a ell, la qüestió és que ens mudem.

Fa ja uns mesos vam intentar que els nostres llogaters ens baixessin el preu del pis on vivim i no ho vam aconseguir. Aquest fet sumat a uns veïns de sota bastant poc tolerants amb els nens han fet que em dediqués a buscar i buscar. El cert és que teníem els ulls posats en una caseta, volíem un pati ampli i un lloc sense veïns on els nostres nens puguin ser nens sense que ningú els esbufi.

Bé, la caseta no ha arribat però anem a un pis d'un familiar d'en Jordi que està en una segona planta d'una casa així que no podem dir "tenim una casa" però carai, s'acosta molt a la idea que teníem.

He de dir que la decisió ens ha costat perquè a mi m'agrada molt el pis on som però avui dia tal i com estan les coses s'ha de mirar tot i quan veus que els del bloc del costat paguen uns 200 euros menys que tu pel mateix pis et sents veritablement idiota. Al pis nou tenim preu familiar així que al pagar cada mes no tindré la sensació que estic pagant molt més del que tocaria.

I res, en això estem... En deixar decent un pis i en fer una mudança. Les meves vacances comencen així, amb l'estrès d'un canvi de vivenda però amb la sensació que estem fent el correcte i que a la llarga aquest canvi ens ha d'aportar moltes coses.