dijous, 8 d’agost de 2013

Icarly versus Mickey Mouse

Els meus fills es porten dos anys i vuit mesos. Realment no és massa temps, és just el temps que et permet allò que diuen les iaies de "criar-los junts". Ara, hi ha coses per les que aquest temps es converteix en un abisme i els gustos televisius en són un clar exemple.

Cal dir que l'Andreu té uns gustos poc convencionals i és que els dibuixos no li agraden massa. Ell prefereix series de pre-adolescent com "Icarly" o "Victorius". Acceptar aquests gustos ens ha costat una mica al seu pare i a mi perquè no entenem com un nen de cinc anys prefereix veure aquestes series abans que uns dibuixos però bé, si li agraden no hi podem pas fer res.

Però clar, tenim un problema i és que en Biel està en l'etapa Mickey Mouse i Caillou (sí, aquest nen que fa tanta tirria) així que quan es posen davant la tele hi ha tota una odissea abans d'arribar al pacte de "un tu i un jo".

Aquestes discussions pels programes a veure es donen des de fa relativament poc i m'ha fet adonar que en Biel no ha tingut la mateixa dedicació que l'Andreu en quant a dibuixos per mirar. Recordo que a l'Andreu li baixàvem el Baby Einstein i no és que el tinguéssim pas tot el dia davant la tele però sí que de tant en tant en veia algun. També veia els telettubies, algun capítol de "Barrio Sésamo" i es feia farts de ballar amb els "cantajocs". Vaja, que li buscàvem coses pròpies per la seva edat...

Amb en Biel ha estat diferent, sempre ha anat a remolc del seu germà i crec que ni sap qui són els Telettubies perquè quan a ell li tocaven aquests tipus de dibuixos l'Andreu ja demanava del Phineas y Ferb o algun d'aquest estil.

No és que em senti culpable per aquestes situacions que imagino que es deuen donar força sovint ja que els petits van una mica arrossegats pel ritme del primer però de vegades sí tinc la sensació que en Biel ha perdut coses per no ser ell el primer. Ara que en Biel ja parla i demana, toca equilibrar una mica la balança i us asseguro que negociar amb dos nens de cinc i dos anys no és gens fàcil però ho intentem de valent i de vegades, fins i tot, ho aconseguim!

3 comentaris:

Lamamadeleoymax ha dit...

T'entenc perfectament.... evidentment amb el 2n fill crec q ens relaxem... pero amb tot en general... me'n donc compte q amb n Leo tb feiem com vosaltres amb els dibuixos...baixar d'internet i tal.... pero tb l'inflavem a fotos, anotar avanços... en cambi amb n Max... tot va amb mes calma... i al igual q tu... crec q tb anira força a remolc...pero no es res dolent!!!

Anònim ha dit...

No és fàcil cada dia haver de contentar-los, sobretot perquè és cada dia, ells no donen mai un respir, però es fa el que es pot i segur que ho aconsegueixes la mar de bé.
Callou insuportable, però els seus pares súper perfectes encara ho són més ;p

Esther ha dit...

Ester quants dies! :-P Veig que tu també penses que "Caillou" hauria d'estar prohibit per llei jaja!