L'altre dia vaig fer un post sobre homeopatia i algú va deixar (com a anònim clar) un comentari que em va semblar de molt mal gust. El comentari deia algo així com "si li haguessis donat el pit ara tindria més defenses".
Suposo que com és d'imaginar ara no em posaré a entrar en un tema com és el pit i el biberó quan tothom que em coneix (encara que sigui virtualment) sap quina és la meva opinió i també que sóc molt respectuosa amb qualsevol decisió que prengui una mare sobre la criança del seu fill sempre que hi hagi una mica de seny.
Bé, torno al tema. El comentari em va semblar molt desagradable i la veritat és que no entenc ben bé la finalitat. Una escriu un blog amb la il·lusió que un dia els seus fills el llegeixin o simplement que alguna persona el descobreixi i es senti identificada o que passi una estona amena i un dia entres i trobes un comentari com aquest i penses: "realment hi ha gent amb molt mala llet i amb molt poca feina". El que és pitjor és que aquests comentaris sempre són a cara amagada. Mai saps de qui venen perquè la persona amb mala llet en qüestió mai dóna la cara. Vaja, que aquí es veu clar que no hi ha cap tipus d'interès en fer crítica constructiva.
Us he de confessar que la meva primera reacció va ser respondre al comentari d'una manera força borde però després m'ho vaig repensar. Cal fer-se mala sang? Doncs no, així que he decidit que tots els comentaris que vinguin com a anònims els esborraré i sant s'ha acabat.
Per cert, sóc jo o ja no ens parlem tant com abans?
9 comentaris:
Ostres, no me'n vaig assabentar.
Penso que el millor és no fer cas a aquests comentaris, sobretot si venen d'anònims. La seva voluntat mai és dialogar ni encetar uan conversa constructiva.
No, no parlem tant! Anem totes de bòlit, suposo!!
I moltes desaparegudes!
Petons!
Jo penso com l'onavis, ni cas als anònims que només vénen a destruir.
Hi ha gent amb molt poca feina!
Una abraçada!
La desapareguda mama moderna tambe opina que el que molesti millor treure-ho, tonteries les justes :-)
Primer i més important... No parlem tant i jo us anyoro una mica noies...a veure si ens hi fiquem una mica més (mea culpa també, ho reconec!)
Segon, jo vaig llegir això de l'anònim i em va sembla molt desagradable, vaig estar a punt d'escriure't que l'esborressis i no li diguessis res. Però tranquil·la, el fenomen es ben conegut a la xarxa, es diuen trolls i són personatges que només volen fer mal allà on intervenen. Quina vida més trista que deuen tenir.
jo per això no tinc la opció de que un anònim pugui escriure... hi ha molt mala gent... i mira que a mi m'han publicat comentaris desagradables i no han sigut anònims... pero per si les mosques pefereixo que anònims no....
i ni cas... comentari borrat i ja està ! Fagis el que fagis sempre hi haurà algú amb ganes de tocar la moral !!!
petonets guapa
Doncs sí noies, no val la pena entrar en segons què i per això vaig esborrar i ja està però que trist que hi hagi gent que es dediqui a això, oi¿?
I sí, a veure si parlem més jeje!
I lo xungo és que t'ha llegit/seguit una mica!! Perquè fa temps que no parles del tema pit/bibi!!
Ni cas, wapa.
I a veure si torno a estar activa als blogs...Tempus fugit!
És veritat, no parlem tant :( Jo també us trobo a faltar, però estic segura que és qüestió de temps, segur que passarem èpoques amb més temps ;)
El comentari dels Srs. Anònims... millor no dic res, ok? :p Al meu blog ja no hi poden opinar a no ser que jo els autoritzi, i a més Wordpress em dóna les IP de "tot quisqui" que passa per casa meva.
(Ah!! el meu troll ja el tinc caçat ;) jeje)
Sí Conxi, me espia jaja!
Ester en Jordi també em va dir això de la IP però saps què? No m'interessa ni saber qui és... :-)
Publica un comentari a l'entrada