Ahir vam anar a comprar uns llits nous pels nens. En Biel encara dormia a la cuna, sense barreres però a la cuna i l'Andreu tenia un llit d'aquells d'Ikea de 1,60 per 70. Així doncs en Biel necessitava un llit urgentment i tot i que el de l'Andreu hauria pogut durar una mica més doncs ja posats canviàvem els dos...
Els llits els vam comprar de 90 i quan els vam posar a l'habitació i els vaig veure tan grans, no vaig poder evitar sentir una mica de "morrinya". He de reconèixer que últimament em passa molt això d'adonar-me com de sobte que m'estic quedant ja sense bebitos a casa i la veritat és que em fa molta llàstima.
Per això allargo tot el que puc el moment "baby" amb en Biel perquè és el meu petit i perquè té un caràcter que em permet fer-ho. Li agraden els mimos, els bracets, les pessigolles, portar els seus ninos tot el dia a la mà i dormir amb la pipa. I mentre hi ha molta gent que sembla que té pressa perquè el meu fill deixi algunes coses i es faci gran, he de dir que jo no en tinc cap. Potser és l'últim bebè que hi ha a casa i això s'ha d'aprofitar perquè sí, sóc una d'aquelles mares a les que li fa llàstima que els seus fills de vegades es facin massa grans.
3 comentaris:
c'est la vie!!
T'escric perquè nosaltres també hem canviat fa poc l'habitació de les nenes, i no sé quina edat té el teu petit, però pel tema de la pipa et puc assegurar que els consells que et dónen no són absurds. El meu consell (sense que me'l demanis) és que no allarguis endebades la retirada de la pipa. Ja sé que els va molt bé per calmar-los i mil coses més, però t'estalviaràs molts problemes futurs amb la formació del seu paladar i les dents frontals!
Hola Jaume! Gràcies pel teu comentari.
Al meu fill gran li vam treure la pipa a punt de fer els 3 anys. Ja li havíem tret però l'arribada del germanet va suposar un pas enrere. Tothom em deia (fins i tot companyes logopedes) que parlaria molt malament, que tindria malformació de paladar... No sé si és que hem tingut sort però no és el cas.
Amb el petit estem esperant el moment de donar-la als reis. Això sí, només la porta per dormir i de moment tampoc té problemes de dicció ni de paladar.
Jo penso que no tots els nens tenen perquè patir aquestes conseqüències. Igualment tampoc tinc cap intenció d'allargar el tema pipa massa més, tampoc tindria massa sentit..
El tema pipa no em preocupa però l'he ficat aquí perquè entra en el pack de moltes coses... No l'agafis en braços, que mengi ja sol sempre... No sóc una mare sobreprotectora però si algun dia els meus fills volen que els hi doni el menjar els hi dono i si els puc dur en braços els porto. Anava més per aquí la cosa jeje!
Bé, quin discurs t'he donat! Gràcies per la visita.
Publica un comentari a l'entrada