Al cole!

Ja fa un parell de dies que rumio sobre si duc o no l'Andreu ja a la llar d'infants...

Jo no començo a treballar fins el novembre i això fa que em senti una mica culpable si el duc ja que és temps que perdo per estar amb ell però per una altra banda penso que potser necessito aquestes tres horetes de descans al dia (només el portaria de 9 a 12).

En aquestes tres horetes puc anar a fer la compra tranquil·la i anar al mercat a buscar els productes més naturals, puc anar a la perruqueria si un dia em ve de gust, puc anar a fer-me massatges per "arreglar-me" l'esquena, puc agafar una rutina diària de deixar el nen i anar a caminar...són moltes coses les que puc fer. A més, potser a ell també li va bé. S'ha d'adaptar i aprendre a estar sense mi per molt que em costi acceptar-ho, la vida és així!

Avui venia de la feina (per cert, el meu nou horari és genial) i rumiava i rumiava i crec que ja ho tinc decidit! Per què buscar més raons si jo vull que sigui així? No cal que busqui excuses que justifiquin la meva necessitat de tornar a recuperar una mica la meva vida "normal" perquè suposo que ningú s'espanta si reconec que abans que ser mare també sóc ésser humà i necessito les meves estones i el meu espai.

Dilluns l'Andreu comença el "cole" i es que el meu petit ja comença a ser un nen gran!

En dos dies...

Sabré quin és el meu horari pel proper curs i el cert és que estic força nerviosa...

Aquest any continuo destinada a Cubelles (maleit el dia que em va tocar allà) i, per tant, he demanat una mitja jornada ja que, del contrari, no veuria gairebé el petit Andreu.

Ara depenc de la bona voluntat del centre i del que hagin decidit "fer amb mi". Jo vaig demanar que em compactessin l'horari al màxim però no sé si m'ho hauran concedit...

Dilluns al matí aniré a claustre i allà sabré el meu horari i a partir d'aquí en Jordi i jo muntarem la gran logística d'horaris de la llar d'infants. Mare meva que complicat això de tenir fills!

De tota manera sempre hi ha alguna cosa positiva i és que hi ha unes noies molt maques de Barcelona destinades a la mateixa escola que jo. Unes noies que tan sols vaig veure dos dies el curs passat però que em van donar el seu telèfon i ara m'han garantit un "foradet" dins el seu grupet del tren. Sort que la vida sempre et dóna una de cal i una de sorreta perquè sinó seria força difícil tot plegat.

A València

L'Andreu, en Jordi i jo hem passat uns dies a València i el cert és que la cosa ha anat bé però podria haver anat molt millor...

Hem estat allotjats a l'hotel Muralleta que es troba a Riba-Roja de Túria (un poble petit i mort però amb un riu molt gran i, com tots, preciós). L'hotel és molt maco però al costat hi ha un galliner. Ja us podeu imaginar les nostres nits sentint els petits "Pavarotis" des de les cinc del matí!

Durant aquests dies hem visitat València capital, Alboraya i la Ciutat de les Arts i les Ciències. València capital a mi, personalment, no m'ha acabat de fer el pes. No l'he trobat massa maca i, a més, fa moooolta calor!

La Ciutat de les Arts i les Ciències està força bé. L'arquitectura és impressionant i a ningú no deixa pas indiferent. L'oceanogràfic també està bé, veure animalons a mi m'encanta i m'ho vaig passar força bé. El museu Príncep Felip també és distret, tot i que algunes exposicions no maten i no hi vam dedicar massa temps. L'hemisfèric ens hem quedat per veure'l i es que va arribar l'hora del biberó i ja se sap que "donde hay patrón no manda marinero" i en aquest cas el "patrón" és el nostre nadó.

Alboraya és molt maco! Un poble coster...hi ha bona orxata i és un bon lloc per anar a fer el xafarder.

Potser el pitjor record me l'enduc de la B q jo anava tota contenta per veure-la i ens en trobat que no hi ha hagut cap interès. Ens hem vist poques hores i de pressa i corrent. La veritat és que, de vegades, no entenc la gent...tant insistir perquè hi anéssim i ara que per fi anem és com si fóssim uns estranys o uns simples forasters. Jo quan ve gent a veure'm m'esforço i faig tot el possible perquè se sentin bé però estem al de sempre...no tothom és com jo i hi ha gent que no s'esforça gens. Dec ser jo que sóc molt bleda però bé, crec que qui s'equivoca no sóc pas jo, són ells!

Morena mía

Avui us deixo un video-clip per animar-vos el dia (o no). Ja sabeu...jo i el Miguel Bosé, la meva gran passió queca!

Aquí teniu "Morena mía". Us he buscat el video-clip nou amb la versió actualitzada en la que canta amb la Julieta Venegas però no l'he trobat! Ooooohhhh!!!

The office

Els que em coneixeu ja sabeu que estic enganxada a un número força elevat de series. El cert és que és un vici això de les series, baixes una i després ja no pots parar.

Veure series és una bona manera de desocupar la ment en alguns moments del dia i, a més, no has de suportar la programació de les diferents cadenes de televisió que cada dia fa més fàstic ja que, posis la cadena que posis, sempre acaben o parlant del Paquirrín i se mare (que ja veus tu a mi el que m'importa) o furgant en vides de persones que acaben de patir una desgràcia i amb tota la fredor del món els hi pregunten coses de l'estil: ¿y usted que pensó cuando vio a su hijo muerto en el arcén? però bé, aquest és un altre tema...

Jo volia escriure avui sobre el meu últim descobriment, la serie The office. El cert és que m'ha costat enganxar-me però ara no la deixaria de veure. The office tracta del dia a dia d'una oficina força peculiar on no falten el "jefe" tarat, el pilota, la "rareta"...en fi, hi ha una barreja explosiva que és massa.

Això si, el millor és el "jefe". No he vist personatge més insuportable, pesat, barruer, ximple i un llarg etcètera de coses negatives en tota la meva vida. És un pesat de nassos que els pobres treballadors suporten com poden. És tan i tan pesat que quan vaig veure els dos primers capítols vaig dir que no podia suportar veure-li la cara més i no vaig voler veure més la serie però en Jordi l'ha continuat posant i, mica a mica, m'ha acabat agradant i, fins i tot, he descobert que el gran barruer té un bon fons i és (com dic jo sempre) de bona pasta.

Suposo que és com a la vida real, no? no tothom és com pots pensar en un principi i darrera d'una façana impecable pots trobar un cor fred i dur mentre q darrera d'una façana destralera pots trobar la millor persona del món.

Revisió dels sis mesos

Avui he dut l'Andreu a fer la revisió dels sis mesos i el meu nen està fet tot un homenot. Ja pesa gairebé 9 quilos i fa 72 cm. Ja m'han donat les pautes per començar l'aventura de la verdura i en quant tornem de Vàlencia ens posarem.

Sembla mentida que ja hagi passat sis mesos des que el vaig tenir! Si tanco els ulls sembla q em vegi a la sala de parts, amb ell sobre la meva panxota i jo plorant i plorant.

Han passat sis mesos i encara de tant en quan el miro embobada i em sembla mentida el que en Jordi i jo hem creat. El trobo tan maco i tan perfecte que em sembla que és el fill que jo sempre havia desitjat.

Això de ser mare és molt dur però alhora tan i tan maco que costa poder-ho expressar. Només fa sis mesos que conec l'Andreu però només ell sol la vida m'ha canviat i es que és tan maco, tan dolç i tan tendre que me'l menjaria a mossegadetes i no deixaria ni els pels del cap!