Pachuchitis (una altra vegada...)

Avui havíem d'anar a comprar roba per mi i per l'Andreu a Diagonal Mar però la tarda s'ha girat i ni roba ni res de res :-(

Avui ha estat un dels pocs dies que he fet migdiada (des que tinc l'Andreu gairebé no en puc fer) i ja m'he aixecat una mica pse-pse però m'he dit: t'haurà sentat malament el dinar i ja està. Així q res, m'he arreglat i apa, cap el cotxe.

Ja de camí m'he començat a notar molt mal de panxa així que he decidit canviar de destí i anar a La Maquinista perquè allà hi ha farmàcia i podia comprar alguna cosa pel malestar. M'han donat unes pastilles i m'he pres una pensant que allò faria el miracle.

Hem anat a l'H&M i no m'agrada gens la roba de la nova temporada. Només m'ha agradat un vestit i, com no, faltava la meva talla (si, les que portem talles "del mig" estem condemnades a no trobar-ne però això és un altre tema...). Hem passat a la secció de nens i bé, semblava que es repartia alguna cosa perquè hi havia més gent que als llibres de "Busco a Wally". A més, quin desordre! Després de mirar i aguantar unes quantes empentes ens hem decidit per una samarreta i una jaqueta però a l'hora de pagar el meu intestí ha decidit que rebentava així que hem sortit pitant de la tenda i cap al lavabo s'ha dit!

En qüestió d'uns 20 minuts hauré anat com sis vegades al lavabo. Em feia por tornar a casa i tot perquè podia patir un accident i no pas automobilístic així que m'he pres Salvacolina (la que todo lo corta) i cap a casa.

Ara estic amb un mal de panxa del mil però per distreure'm mentre gravo un capítol de The office he decidit escriure les meves desventures del dia d'avui.

Aiiiiii! crec que ja s'ha gravat. Vaig a veure'l i al llit!

Meme: No saps sobre mi...

Avui he trobat un altre meme que pot estar força bé... Us animareu a fer-lo?

Es tracta de dir quatre coses que penso que, probablement, no saben sobre mi les persones que llegeixen el meu blog. Bé, és un xic difícil així que rumiaré i a veure que surt...(Jordi tu no hi contes que em coneixes força bé :-P)

1- Sóc extremadament endreçada i quan dic extremadament és extremadament. Sóc capaç de detectar si una figura de casa meva ha estat moguda només fent una ullada ràpida. M'agrada l'ordre, tenir un lloc per cada cosa i trobar sempre les coses allà on jo he decidit que és el seu lloc. Molta gent es sorprèn de conèixer aquesta faceta meva ja que, tot sovint, em diuen que faig més pinta de caòtica i esbojarrada que no pas d'endreçada.

2- Sóc hiper-mega-ultra sensible. Sí, ja ho sé...tampoc en faig pinta però ho sóc. Si una persona em diu una cosa que em dol puc estar donant-li voltes hores, dies, setmanes, mesos i anys. És horrible però no puc evitar-ho! Les coses m'afecten molt...de vegades massa.

3- Quan m'enfado sóc molt mala persona. Costa molt veure'm enfadada però quan m'enfado sóc "de lo peorcito". M'encenc i vaig directe a fer mal. Bé, és un gran defecte però ho reconec i crec que cada vegada aconsegueixo més reprimir els meus instints animals quan m'emprenyo. Això sí, sóc de les de "pim, pam, fuera" ja que una vegada he despotricat ja em quedo com si rés.

4- Va, us confeso una mania i una por totalment irracional i insustancial.

La mania està relacionada amb els peus. Buf! no suporto que me'ls toquin (només deixo al Jordi) i jo no em puc ni plantejar la possibilitat de tocar uns que no siguin els meus o els del meu fill (els del Jordi tampoc els toco). És més, fins fa pocs anys duia sabates cobertes fins i tot a l'estiu perquè em feia angunia ensenyar els peuets. No sabeu el que em costa acceptar que la gent vagi amb xancles a l'estiu...sobretot els homes amb aquelles pelambreres als dits...deeegggsss!!!

I la por...no em vull banyar al mar per si ve un tauró. Si, ja ho sé! Aqui no hi ha taurons però i el que es van trobar a Castelldefels? eeeeh? Pànic, pànic i més pànic. El que és curiós és que com a animal m'encanta i tot reportatge o noticia que pugui veure sobre un tauró me l'empaso. Serà per això la meva paranoia¿?

Ve maques doncs aquí queda el meme per si us animeu. Ah! si voleu poseu més de quatre cosetes, eh? Q això és un país lliure :-P

La guarde

Ja fa gairebé dues setmanes que l'Andreu va a la llar d'infants així que ja puc fer, més o menys, balanç.

El cert és que el primer dia em va costar molt deixar-lo. Buf! Es passa molt malament. Quan la mestra l'agafa i notes que te'l treu dels braços et posaries a plorar com una tonta però bé, res no dura eternament i aquesta tristor, per sort, marxa de seguida quan veus que el teu nen es queda allà alegre i content.

Per la meva banda la llar d'infants m'ha anat molt i molt bé. Torno a ser una persona totalment activa i això em fa sentir de nou l'Esther. He passat molt temps sense poder fer coses i ara em sento com si tornés a ser jo. Vaig a comprar, faig "recados", faig feina a casa tranquil·la i bé, moltes coses més.

Per part de l'Andreu també penso que li ha anat molt rebé. Ell és l'únic nen de la família i, per tant, m'encanta que allà estigui amb nens. Aquesta setmana quan he entrat a buscar-lo estava assegut a la rotllana com un més i el veig feliç i content. Això sí, a casa noto certa "mamitis" que abans no hi era però bé, temps al temps.

El meu nen es fa gran i, de vegades, això no em senta gaire bé però per altra banda penso que no puc ser egoista i que m'he de sentir contenta i feliç perquè tinc un nen sa i guapíssim que cada dia creix més i més.

Set mesos

Avui fa set mesos que vaig conèixer la personeta més important de la meva vida.

Avui fa set mesos que vaig descobrir què es sent quan donaries fins i tot la vida per algú que acabes de conèixer.

Avui fa set mesos que vaig sentir que la vida m'havia fet el regal més maco que em podia fer.

Avui fa set mesos que vaig descobrir nous sentiments.

Avui fa set mesos que vaig donar les gràcies per ser dona i haver pogut crear una persona dins meu.

Avui fa set mesos de moltes i moltes coses que mai podré explicar del tot amb paraules.

Avui fa set mesos que va néixer el meu petit rei.

Felicitats Andreu!

Vull ser milionaria

Sí senyor! De gran (potser no tan gran) vull ser milionaria!

Avui he anat a fer un volt per Mataró Park i he tornat meravellada de la roba de la nova temporada del Desigual.

Ai! Quines samarretes, quins pantalons, quins vestits, quines jaquetes i, sobretot, quins preus!

Una faldilla allà et pot costar tranquil·lament 80 o 90 euros i no deixa de ser un tros de roba però quin tros de roba! M'encanta aquesta tenda! A més, tot s'ha de dir, la roba em va, m'entra i a sobre em queda bé (modestia apart) que més vull? després de donar a llum costa que em trobi bé amb alguna peça de roba i tot just em sento bé amb la que no em puc permetre.

Res, ara toca esperar a que arribi el meu aniversari d'aqui dos mesos per poder gastar tots els calerons que em donen en roba del Desigual tot i que alguna coseta caurà abans.

Ais, serà veritat que els calers no donen la felicitat però ostres! a mi m'ajudarien tant!

PD: Oi que tinc dret a ser una mica superficial? :-P

Meme serie-adictes

Navegant per internet he trobar un meme no gaire transcendental però que pinta divertit i que tracta de respondre a unes preguntes pensant sempre en personatges de series de televisió.

Us animeu?

A veure que tal em surt a mi :-)

1- Amb qui t'agradaria anar a sopar?

Amb el doctor House. Passa que no sé si em sentaria gaire bé el sopar.


2- Deixaries que et donés consells sobre compres...

La Gabrielle Solís de Mujeres desesperadas. Estic segura que em donaria bons consells. Això sí, la visa acabaria en coma!

3- Et trobes en un edifici en flames sense possibilitat de demanar auxili. Qui t'agradaria ser?

Està clar, McGiver! Un xiclet i fora de l'edifici amb un super-vehicle!

4- Has arribat tard a la feina...qui t'agradaria tenir de jefe?

Sens dubte el Michael Scott (el jefe de The office). Segur que feia uns quants acudits sobre el per què d'arribar tard i després com si res...bé, potser l'hauria d'aguantar donant-me la murga tot el dia però millor un pesat que un mala-llet.

5- Viuries a casa de...

El prota de Moonlight, quin apartament més xulo!


6- Quin esport practicaries i amb qui?

Buf! no sé... senderisme amb l'Hugo de perdidos? M'agradaria veure la illa on s'han perdut i crec que amb ell m'ho passaria bé.


7- Amb qui ballaries un tango?

No sé perquè ha de ser un tango que no en tinc ni idea però bé... segurament amb el Sayid de Perdidos (Jordi no et posis gelós q només és un tango jaja)

8- Tens un examen sorpresa i no tens ni idea de res. De qui copiaries?

De la Lisa Simpson. Aquesta nena se les sap totes!


9- Quin personatge mereix un post al teu blog?

Qualsevol dels protas de les series que m'agraden. Tots tenen alguna coseta especial...

10- Si haguessis de triar un personatge d'una sèrie. Quin series?

Uf! Si pogués triar crec que m'agradaria ser com la Carrie de Sexo en Nueva York. M'agrada molt aquesta pose de "me como el mundo" i persona sensible i senzilla alhora. A més vull totes aquelles sabates!



Vinga noies que us toca! :-)