dimecres, 17 de setembre del 2008

La guarde

Ja fa gairebé dues setmanes que l'Andreu va a la llar d'infants així que ja puc fer, més o menys, balanç.

El cert és que el primer dia em va costar molt deixar-lo. Buf! Es passa molt malament. Quan la mestra l'agafa i notes que te'l treu dels braços et posaries a plorar com una tonta però bé, res no dura eternament i aquesta tristor, per sort, marxa de seguida quan veus que el teu nen es queda allà alegre i content.

Per la meva banda la llar d'infants m'ha anat molt i molt bé. Torno a ser una persona totalment activa i això em fa sentir de nou l'Esther. He passat molt temps sense poder fer coses i ara em sento com si tornés a ser jo. Vaig a comprar, faig "recados", faig feina a casa tranquil·la i bé, moltes coses més.

Per part de l'Andreu també penso que li ha anat molt rebé. Ell és l'únic nen de la família i, per tant, m'encanta que allà estigui amb nens. Aquesta setmana quan he entrat a buscar-lo estava assegut a la rotllana com un més i el veig feliç i content. Això sí, a casa noto certa "mamitis" que abans no hi era però bé, temps al temps.

El meu nen es fa gran i, de vegades, això no em senta gaire bé però per altra banda penso que no puc ser egoista i que m'he de sentir contenta i feliç perquè tinc un nen sa i guapíssim que cada dia creix més i més.

5 comentaris:

Emma Kumba ha dit...

Aix si que es fan grnas si. Però com tu dius em de sentirnos felices per tenir uns nens tan macos i sans.

Jo cada dia quan arribo a casa i veig a la meva filla despres d'un dia de feina sé que he de donar gràcies!

Petonets

Mirashka ha dit...

L'Andreu es molt sociable així que era d'esperar, no? ains que se'ns fan grans!!!!!

Lourdes ha dit...

Si ja ho dius que tenim sort que els nens es queden bé. A ells els hi va bé jugar i relacionar-se amb altres nens i a nosaltres també.

Aprofita tot el que puguis aquestes tres hores que tens al dia perquè quant tornis a treballar ja no les tindràs. Bé tu perquè aquest curs treballes tres dies, però quant tornis a fer tota la jornada complerta ja ho notaràs.

Jo ho trobo a faltar tenir un parell d'horetes al dia per mi, sense nena ni feina,però clar això ja seria demanar massar.

Això si no m'empenedeixo d'haver tornat a treballar!

Esther ha dit...

Ai Lourdes si es q les q som de no parar ens estresem si ens estem quietes! ;-P

Núria ha dit...

Estigues segurissima que el fet d'anar a la guarderia us ha anat bé a tots dos, però quina peneta que es vagin fent grans!!!