Feliç aniversari N

Avui és l'aniversari de la N, una personeta molt important a la meva vida.

La N i jo ens vam conèixer a la universitat i vam passar de ser les típiques companyes de classe que van a fer campanes al bar a ser amigues íntimes, confidents i, pràcticament, família.

La N i jo som dues persones totalment diferents però tot i així tenim tants punts en comú que de vegades penso que potser som molt iguals.

La N és divertida, sempre ens fem un farts de riure juntes! senzilla i planera quan ho ha de ser i profunda i intensa just en el moment adequat.

La N és una d'aquelles persones que et fa sentir que aquest món no sempre és injust i que les amistats de veritat sempre valen la pena.

Felicitats N!

Meme: Quatre...

La Mirashka ha posat deures i com sóc una noia aplicada els faig. Comencem a respondre doncs...

Quatre llocs als que vaig una vegada i una altra:

- A Granollers centre. Porto gairebé 4 anys vivint a Granollers però ha esta durant l'últim any que vaig al centre una i una altra vegada ja sigui a comprar, a mirar tendes o a passejar simplement. La veritat és que, de vegades, se'm fa cansat parar sempre pel mateix lloc però almenys és bonic.

- La farmacia. Sí, és molt trist però des que tinc l'Andreu que sembla que sempre estic allà ficada! Que si un xarop, que si unes tetines, que si una vacuna, que si un potito...increíble!

- Tendes de roba per a nens. És com una obssessió! Em passaria el dia mirant roba pel nen i cada vegada que surto no puc evitar entrar en alguna tenda on hi hagi mitjonets, pantalonets o qualsevol cosa que li pugui posar al meu petit "pimpollo".

- La San Remo. Una botiga on les dependentes et fan molt la pilota (cosa que detesto) però on sempre trobo tota classe de potingues pel meu cabell. Ara una cremeta, ara un xampú nou, ara un reparador de puntes...m'encanta!

- Quatre persones que m'envien mails amb regularitat:

Doncs hi ha més de quatre per sort! A destacar les meves super-noies. Sus quiero nenes!

- Quatre llocs on m'agradaria estar ara:

- A "Cal Civís" una casa rural on vam passar una setmana santa en J i jo i vam estar taaaan bé que si fos milionaria no m'importaria anar a viure allà per sempre. A més, la mestressa (la senyora Pepita) fa uns dinars que com diria un andalús "quitan el sentío".

- En un balneari. Em va bé qualsevol...massatges, aigua calentona, relax...

- A Cantabria. Em va agradar tant que no m'importaria estar ara mateix allà contemplant el verd de les muntanyes i respirant l'aire pur i sa de la natura.

- En el meu futur dúplex. No sé si ho he comentat mai però estic enamorada d'uns dúplex que hi ha darrera d'on visc ara. Fa tres anys que hi ha dos en venda i no els venen i tinc l'esperança que això sigui un senyal!

- Els meus quatre llocs preferits per sopar:

Ha de ser sopar? no podem dinar? bé, faig una barreja jeje!

- La Ronda: Un restaurant petitó de Granollers on hi ha els millors crepes que he menjat mai. Ais, només de pensar-hi ja babejo cual caracol :-P

- La Mezza luna: També a Granollers. Un restaurant on es serveix principalment pasta i pizza. Fan unes salsetes de formatge per llepar-se els dits i de postre hi ha una pana cota que m'encanta.

- Ichiban: Un bufet lliure que barreja menjar xinés, japonés i argentí. Pot sonar una mica estrany però està tot boníssim!

- El bohemi: L'he descobert fa poc i ha estat un bon descobriment. És un petit restaurant de Vic on fan tapes fredes, calentes, coques tipus pizza...decorat amb molt bon gust i molt mono.

Bé, a veure si us animeu que teniu feina!

Abel Pujol o Dr. Pain

L' Abel Pujol (també conegut com a Dr. Pain) és el tatuador que s'ha encarregat de fer-me l'ull d'horus a l'espatlla i estic tan contenta amb el seu tracte que he decidit fer un post i tot.

Ja vaig explicar que fa uns anyets em vaig fer una creu de la vida al turmell i el tatuador va ser tan però tan estúpid que tenia ben clar que no tornaria mai més a aquell estudi de tattoos. Era tan borde que ni vull posar el nom del lloc per donar-li publicitat o que carai! el poso perquè així tothom sap on van ser bordes amb mi! El lloc és el Dolar que hi ha al costat de la Rambla de Catalunya.

Amb aquell noi no vam començar bé i es que el dibuix inicial de la creu que em va fer no em va agradar. Jo, evidentment, li vaig dir i ell no s'ho va prendre gaire bé. No sé si es que no està acostumat a que els seus dibuixos no agradin però i a mi què! El que no penso fer es callar-me i dur una creu al turmell tota la vida sense que m'agradi.

Durant l'execució del tattoo va estar callat i només va parlar per contestar-me de males maneres algunes de les preguntes que jo, morta de por, feia.

Per sort aquesta vegada he anat a un lloc diferent. Vaig decidir anar a la tenda Retocs i cucades de Granollers perquè les noies que t'atenen són molt dolces i simpàtiques i això ja em va donar confiança.

L'elecció va ser la correcta perquè quan en J va arribar amb el seu tattoo (ell també se n'ha fet un) estava content pel resultat i pel tracte que va rebre per part del Dr. Pain.

Aquest dimecres ha estat el meu torn i la veritat és que estic molt contenta. El tattoo ha quedat molt mono (prometo foto quan ja hagi cicatritzat perquè ara està lletjot) i el tracte ha estat molt i molt bo.

Una que es patidora de mena doncs espera just el que vaig obtenir. Un bon tracte, tranquilitat i simpatia per part de la persona que t'està fent pupa durant una estona :-P

El Dr. Pain em va donar conversa tota l'estona, va respondre tots els dubtes que m'anaven sorgint amb un somriure i es va mostrar atent i comprensiu fins i tot quan em vaig haver d'estirar a la camilla perquè estava marejada.

Això és el que espero jo d'un professional que viu de treballar de cara al públic. Llàstima que no hi hagi més gent així pel món perquè potser anar a comprar o anar a demanar hora al metge no seria tan "traumàtic" com ho és ara.

Homeopatia

Jo sempre he estat de les que creuen en la medicina tradicional i es que on es posava sant Ibuprofeno no es posava una planteta o una herbeta miraculosa però últimament estic canviat d'opinió...

Ja fa ben bé un parell d'anyets que la noia que em feia les fregues a l'esquena em va recomanar prendre Flors de bach ja que, segons ella, l'origen dels meus mals eren els meus propis nervis. Me les vaig prendre sempre sota el lema "per provar no passa res" i el cert és que em van anar molt bé. De fet encara les prenc quan tinc una época d'estrés o massa nervi a sobre...

Des d'aleshores que no havia tornat a pensar en ningún d'aquests remeis naturals fins que l'Andreu m'ha agafat un refredat monumental i que fa que arrossegui una tos "de gos" des de fa ja quatre setmanes.

Evidentment la meva primera opció sempre és dur-lo al pediatra però després de quatre tractaments i en vista que el petit no millorava en J i jo vam decidir provar amb l'homeopatia. Vaig preguntar a la N a quin homeòpata duia ella el petit N i ahir mateix ja vam anar a la consulta d'aquest professional.

La veritat és que en aquestes consultes em sento estranya. No sé...es com si estigués visitant un medium o una cosa així (bé, això són tonteries meves) però el cert és que es va mirar molt el nen (més q no pas els metges que l'havien mirat fins ara) i ens va donar un tractament per deu dies.

No sé si és casualitat o no però aquesta nit l'Andreu no ha tosit per primera vegada en les últimes quatre setmanes així que, de moment, estic contenta i tinc molt clar que si això continua així els pediatres de la seguretat social em veuran ben poc.

Tattoo

Fa setmanes que vaig decidir tornar a tatuar-me. Per què? Encara no ho sé...em va venir així com de cop. Em van entrar ganes i ja està.

Els tattoos fa uns anys no em convencien. Suposo que el fet que a la meva família un tattoo es consideri de "macarra" també influeix en el que jo pugui pensar però amb el temps vaig anar canviant d'opinió i ara, per a mi, un tattoo no és més que una decoració que es porta al cos i que té un significat especial per a la persona que ho porta.

Quan em varen començar a agradar vaig pensar que potser quedaria lleig un tatuatge quan arribés a velleta ja que una pell arrugada i tatuada queda lluny del que és estètic però bé, crec que quan arribi a velleta seran les velletes sense tattoo les rares i no pas les que en duem.

Quan vaig estar convençuda que no seria un "bicho raro" als 70 per dur un tatuatge vaig començar a pensar en fer-me un. M'agradava la idea...i tenia ben clar que si me'l feia seria un símbol egipci el que decoraria el meu cos i per què? perquè la cultura egípcia sempre m'ha fascinat. Tanta intel·ligència i tant misteri junts són un gran atractiu per a una persona com jo a la que li agrada tot el que es trobi embolcallat amb una mica de misteri.

Fa molts anys que em vaig comprar una Creu egípcia pel seu significat i perquè estèticament em va encantar així que el meu tatuatge seria això, una creu egípcia. El lloc? el turmell perquè és un lloc discret. I així va quedar...



Maco, oi? Bé, que he de dir jo...

Doncs ara continuarem amb el gust per tot l'egipci i he decidit que em tatuaré un Ull d'Horus tal que así:



Maco també, eh?

Passa que ara m'ha sorgit un dubte d'última hora i és que tenia molt clar que el volia a l'espatlla però ara no se si fer-lo a dalt de l'altre...sóc incapaç de decidir-me i dimecres vaig a fer-me el tatuatge!

M'ajudeu? Gràcies!

El que s'ha de fer...

En J i els seus dos companys de feina han fet un vídeo per participar en un concurs en el que poden guanyar un mini i ara es tracta de que el vegi moooolta gent ja que els guanyadors seran els que aconsegueixin que el seu vídeo sigui el més vist.

La veritat és que jo no li trobo la gràcia al vídeo que han fet però com sóc una bona dona i m'estimo molt al meu friki doncs us el poso per a que el veieu i així hi hagi més possibilitats de que aquests angelets guanyin el seu mini :-)



PD: per si algú ho dubtava...Quan em vaig casar sabia perfectament el que s'ocultava darrera la serietat d'en J i tot i aixì em vaig casar :-P