Bon dia a tothom!

Papers entregats

Avui ha anat en Jordi a dur els papers amb els que sol·licito la meva reincorporació i tinc una barreja de sentiments tremenda.

Quan va néixer en Biel jo ja no era interina sinó substituta. Després de quatre anys sent interina va ser un pal perdre aquest tipus de contracte perquè la veritat és que l'embaràs del nen el vam calcular en funció dels permisos i les llicències dels que podria gaudir i quan vam saber que no tindria contracte per tot l'any va ser un pal. Tal i com tocava però vam refer els plans i al final la cosa no pintava tan malament. Vam decidir que tiraríem d'alguns estalvis que teníem i jo em quedaria amb el petit fins setembre i ja està.

Ha arribat maig i les coses han canviat. Les coses a educació no pinten gens bé i la por que tinc a no tenir feina per setembre i a sobre no tenir atur m'han dut a prendre la decisió de tornar. Amb la tornada com a mínim m'asseguro cobrar un atur que he acumulat durant anys i si pel setembre no hi ha feina doncs anirem tirant fins que en surti o fins que prengui la decisió de deixar les llistes i buscar per altres cantons.

Avui ja estan entregats els papers i si tot va bé divendres entraré a nomenaments. Això significa que potser dilluns ja treballo i buf! Tinc molts nervis.

Em fa por que m'enviïn molt lluny (els serveis territorials no els han pogut repartir pitjor!) perquè no tinc carnet i em fa por estar una mica rovellada (no sé perquè sempre penso que no ho sabré tornar a fer bé si estic una temporada llargueta sense treballar). També em fa por anar excessivament cansada... Buf! Si ara em falten hores al dia i no treballo quan ho faci com aniré?

Però el que més em preocupa és en Biel. Bé, no és preocupació perquè el deixo a l'escola bressol on va l'Andreu i sé que està en bones mans però no sé, em fa cosa. En Biel és un bebè molt bebè i no li agrada separar-se de mi. A casa sempre em busca amb la mirada i canvia el somriure per un plor si no em veu. Des que ha nascut ha estat amb mi, no ens hem separat per a res i segur que em troba a faltar. Jo vull pensar que les coses de vegades no són com ens semblen, potser ens dona la sorpresa i ho porta la mar de bé però no sé, dins meu es trenca una coseta i no puc deixar de sentir-me culpable per deixar-lo amb algú que no sóc jo.

Per altra banda i tot i que em sàpiga greu he de reconèixer que crec que la tornada a la feina m'anirà bé. No sé, hi ha dones que a casa s'estan bé. Es dediquen als seus fills, a fer coses per casa i això ja les omple però a mi això no m'agrada. M'agrada anar a treballar, entrar, sortir, queixar-me perquè he tingut un dia pèssim o tornar contenta perquè els nens han estat genial... Vaja que per a mi serà recuperar una mica el "jo".

A veure que tal...

Ratllada per la pre-inscripció "El retorno"

Ara que ja estem tranquils per l'Andreu toca patir pel Biel. La setmana passada vaig anar a fer les pre-inscripcions per tres escoles bressol municipals i la veritat és que no tinc massa fe.

Després del "jaleo" amb el tancament de l'escola bressol on va l'Andreu ens quedem una mica amb el cul a l'aire i tot i que hi ha un inspector que sembla que té ganes d'ajudar no sé si aconseguirà la seva fita que és que tots els que ens quedem sense escola bressol per l'any vinent tinguem plaça en una municipal.

Jo per si de cas ja començo a contemplar la possibilitat de dur el nen a una privada i la veritat és que fent números se'm posen els pèls de punta!

L'escola bressol a la que va ara l'Andreu és una de les més econòmiques (tot i que de barata no n'hi ha cap) i el cert és que els números de les altres fan por! Avui però m'han dit que hi ha una que està disposada a baixar preus perquè volen nens. Al costat els hi van obrir una municipal no fa massa i es veu que això els ha fet mal... Jo pel meu compte també penso que les guarderies tindran menys nens per la crisi perquè si una família es queda a l'atur no crec que es pugui permetre pagar segons quines mensualitats.

Sigui com sigui aquesta que ha decidit baixar preus és una escola bressol antiga (un dels primers alumnes que hi va anar va ser el meu marit) i el cert és que quan l'Andreu era petit ja vam anar a mirar-la. A mi no em va acabar de convèncer perquè era molt cara i perquè les mestres que hi havia em van semblar una mica antipàtiques. Ara diuen que han fet reformes i que baixen el preu i la veritat és que per una part crec que és l'escola bressol que més ens convé si no entra a cap pública i per l'altra em fa por no triar massa bé.

Seria ideal que entrés en aquesta perquè ens queda a cinc minuts de l'escola on anirà l'Andreu i això ja s'ho val. De fet està més a prop que qualsevol de les municipals a les que volem que hi vagi... Té un pati enorme que faria les delícies de qualsevol nen, hi ha cuinera pròpia que això sempre s'ha de tenir en compte i el preu, en principi, serà més assequible. A més la directora té un especial apreci pel meu marit i això també compta!

Per altra banda hi ha la "fama". Hi ha foros per internet on no la posen massa bé perquè diuen que la directora és una pessetera i la manera de fer tampoc és massa del meu estil. Cal dir però que també he trobat alguna opinió d'alguna mare que porta els seus fills allà i es mostra encantada. Potser hauria de començar a resistir la temptació de buscar tota classe de coses per internet!

Resumint... Que fa dos dies patíem per l'escola del gran i ara patim per la llar d'infants del petit i això és un no parar. Per sort hi ha un punt moooolt positiu en la busca de la llar d'infants i és que només anirà dos cursos!

Frikivisión!

S'acosta el dia d'Eurovisió i per tant en Jordi i jo tenim una cita amb els "xurris".

La veritat és que no recordo com va començar la "tradició" de veure Eurovisió amb la meva amiga N però la qüestió és que fa molts anys que la veiem juntes. Ara ja fa anys que ho veiem també amb les respectives parelles i passem una estona molt divertida.

He de dir que a cap dels quatre no ens treu la son Eurovisió. De fet ens dóna igual si guanya Espanya o Xipre o si canta un o un altre perquè el que ens importa d'aquest dia és que aquell vespre el passem junts. El que importa és que tinguem la vida que tinguem, visquem on visquem o fem el que fem sempre intentem que aquest dia sigui per als quatre. Sempre intentem trobar-nos per sopar i per veure un programa que no és més que una excusa per a veure'ns i xerrar i riure una mica.

I és per això que, tot i que soni molt friki, m'encanta Eurovisió!

Més culé que mai!

Des de ben petita que sóc culé. Està clar que no per decisió pròpia sinó per condicionament dels meus pares (sobretot del meu pare). Això podria haver canviat amb els anys com han canviat altres coses però no ha estat així.

Tot i ser culé no havia fet mai massa cas al futbol. Bueno, per ser fidel a la realitat he de dir que he tingut temporades de tot però just abans de casar-me ni me'l mirava. Ara això ha canviat i cada vegada veig més partits i m'interessa més el tema però ja no perquè el Jordi els miri sinó perquè quan més ataquen al meu equip més "radical" em poso jo (em passa el mateix amb l'etern debat Catalunya-Espanya) i últimament el Reial Madrid m'ho ha posat a "huevo".

No entenc com hi ha gent que es dedica a l'esport (disciplina que comprèn un munt de valors) i arriba a ser tan bruta (bruta de sucia, eh?). No entenc com hi ha equips que surten a fer mal a altres equips, que en comptes de demostrar el que valen jugant demostren el que no valen fent faltes a tort i a dret i a sobre es queixen si els hi piten! Ni tampoc entenc com després són capaces de dir que els que juguen de manera antiesportiva són els altres.

Encara entenc menys que qui hauria de posar una mica de seny (l'entrenador) es dediqui a fer discursos plens d'idees absurdes de conspiracions i confabulacions en contra del seu equip i a favor del Barça.

Aquest mes ha estat un mes ple de joc brut i paraules ofensives contra el Barça, contra el seu entrenador i contra els seus jugadors que sembla ser que només són bons i saben jugar quan fan que la selecció Espanyola guanyi el Mundial.

Doncs he de dir que és just aquest mes que m'he sentit més orgullosa que mai del meu equip. Estic orgullosa de que el meu equip demostri que és el millor jugant de manera sana i esportiva i de que tingui un entrenador que és un SENYOR que cada vegada que surt a parlar demostra que té una humilitat i una educació que molts altres haurien d'envejar. Estic orgullosa de ser del Barça i a dia d'avui sóc més culé que mai!

Habemus escola!

I és la que volíem!!! Degut a l'enorme demanda que ha rebut l'escola han decidit obrir una nova línia així que l'Andreu anirà a l'escola que havíem posat com a primera opció.

Només puc dir que estic molt feliç!