Més culé que mai!

Des de ben petita que sóc culé. Està clar que no per decisió pròpia sinó per condicionament dels meus pares (sobretot del meu pare). Això podria haver canviat amb els anys com han canviat altres coses però no ha estat així.

Tot i ser culé no havia fet mai massa cas al futbol. Bueno, per ser fidel a la realitat he de dir que he tingut temporades de tot però just abans de casar-me ni me'l mirava. Ara això ha canviat i cada vegada veig més partits i m'interessa més el tema però ja no perquè el Jordi els miri sinó perquè quan més ataquen al meu equip més "radical" em poso jo (em passa el mateix amb l'etern debat Catalunya-Espanya) i últimament el Reial Madrid m'ho ha posat a "huevo".

No entenc com hi ha gent que es dedica a l'esport (disciplina que comprèn un munt de valors) i arriba a ser tan bruta (bruta de sucia, eh?). No entenc com hi ha equips que surten a fer mal a altres equips, que en comptes de demostrar el que valen jugant demostren el que no valen fent faltes a tort i a dret i a sobre es queixen si els hi piten! Ni tampoc entenc com després són capaces de dir que els que juguen de manera antiesportiva són els altres.

Encara entenc menys que qui hauria de posar una mica de seny (l'entrenador) es dediqui a fer discursos plens d'idees absurdes de conspiracions i confabulacions en contra del seu equip i a favor del Barça.

Aquest mes ha estat un mes ple de joc brut i paraules ofensives contra el Barça, contra el seu entrenador i contra els seus jugadors que sembla ser que només són bons i saben jugar quan fan que la selecció Espanyola guanyi el Mundial.

Doncs he de dir que és just aquest mes que m'he sentit més orgullosa que mai del meu equip. Estic orgullosa de que el meu equip demostri que és el millor jugant de manera sana i esportiva i de que tingui un entrenador que és un SENYOR que cada vegada que surt a parlar demostra que té una humilitat i una educació que molts altres haurien d'envejar. Estic orgullosa de ser del Barça i a dia d'avui sóc més culé que mai!