El mar

En Jordi i jo som la nit i el dia en quant a gustos musicals (i en moltes altres coses, tot s'ha de dir...). Un dia em va posar els Manel i gairebé em dóna un infart! Aquella lentitud i poca "marxa" em maten però fixa't que al final li he acabat agafant una mica el gustillo i reconec que, fins i tot, hi ha una cançó que se m'ha enganxat i ara la poso inclús quan ell no hi és.

Serà que al final ja no serem tan diferents?

Talles!

Aquest matí m'he comprat uns texans a Zara i estic la mar de contenta. La veritat que no he entrat massa motivada i pensava que no trobaria res però quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que han posat més talles i a més són força reals.

Jo no he estat mai prima però tampoc és que tingui talles especials. Vaja que jo estic en aquella franja en la que entres a la Mango i deuen pensar que t'has equivocat i on vas amb aquell culamen i entres a una botiga de talles grans i et miren amb cara estranya perquè estàs massa prima. Com podeu imaginar això és un suplici!

Vas a comprar roba i al final acabes amb ganes de plorar. Veus que la talla que et correspondria per número ni tan sols et passa dels turmells i penses que o bé t'has engreixat més del que pensaves o els pantalons han encongit i per què? Perquè les talles no són reals ni de broma. A molts llocs les talles 40 no li entraria ni a una dona que fes una 36 real i clar, això és un problema.

Per mi comprar uns texans sol ser una odissea i moltes vegades penso que si per a mi ho és com no ho serà per una nena de 16 anyets que va a posar-se mona i troba que no entra enlloc.

No dic que no han d'haver talles com la 34 o la 36 perquè segurament hi ha noies primes que la porten i em sembla perfecte. Hi ha dones primes, dones grasses, dones que ni primes ni grasses... Vaja, de tot! Però és cert que som moltes les que ens trobem en mig i crec que també tenim dret a vestir-nos, no?

Així que felicitats a Zara per la iniciativa de les talles reals per les dones normals!

Molt orgullosa!

Avui estic molt orgullosa de mi mateixa perquè he aprovat la teòrica!

Això del carnet ha començat sent una necessitat que avui dia s'ha transformat en tot un repte personal i la veritat és que veure que he donat el primer gran pas em fa sentir molt feliç.

L'Andreu a P3

Bé, doncs ja és una realitat! L'Andreu ja fa P3 així que el meu petit ja no és tan petit.

L'adaptació va començar divendres passat quan va anar a una "visita" a l'escola amb en Jordi. Allà va poder veure quina seria la seva classe, va conèixer la seva mestra, alguns companys... I tot i que al principi va passar vergonya després ja es va mostrar eixerit com és ell.

Dilluns va anar de 15h a 16:30h i encantat de la vida. Quan vaig arribar a casa em va explicar que havia estat jugant, que té una cuineta a la classe que li agrada molt, que la mestra és "guai" i unes quantes coses més que em van fer saber que la seva escola li agrada.

Avui ha tocat anar de 9h a 11h i ha tornat a anar ben content. En arribar a casa li he preguntat i diu que s'ho ha passat molt bé perquè la Txell (la mestra) li ha explicat el conte d'en Patufet.

Demà anirà de 9h a 11h i de 15 a 16:30h i ja no estic gens amoïnada. Crec que tot està anant perfecte i és que tinc un super nen (com babeja la mama).

El SEP

L'altre dia en claustre es va parlar del famós SEP (suport educatiu personalitzat) que és això que ara ve a substituir la famosa sisena hora. El SEP com bé diu el seu nom és un suport personalitzat que va destinat a que els nens amb més problemes acadèmics rebin una atenció fora de l'horari lectiu i aquest suport el rebin de manera individual o a través del treball en petit grup.

Ja no entraré en el que em sembla aquest grup perquè ja ha quedat prou clara la meva idea sobre el que suposa perdre la sisena hora però penso afirmar que o bé la senyor Rigau no té ni punyetera idea de fer les coses o ens trobem davant del de sempre, una pressa de pèl!

A l'escola on treballo ara s'ha organitzat el SEP i quatre mestres es quedaran dilluns i dimecres una hora més amb els nens que necessitin aquest reforç (sota criteri de tutors i pares) a canvi de lliurar una tarda. Em sembla que és el correcte ja que no es quedaran per amor a l'art i no se'ls ha dit pas que cobraran més.

Quina és la sorpresa però? Hi ha centres que han ofert el SEP al migdia i no a un grup petit d'alumnes no, a tota l'escola! Hi ha algunes escoles que pleguen tres dies a la setmana a les 13h i hi ha d'altres que cada dia pleguen a les 13h. A canvi els mestres tenen una o dues tardes lliures.

Si penso egoistament ja m'agradaria que em toqués un d'aquests centres ja... Mira, faig mitja horeta més cada dia al migdia que no em ve d'aquí i lliuro dues tardes. Perfecte! Puc anar a buscar els nens, puc fer més coses... però on queda el que és el SEP?

Si ens quedem tots els nens fins les 13h on és aquesta atenció individualitzada o en petit grup? El SEP no es suposa destinat a nens amb dificultats? Per què uns nens d'unes escoles han de conservar la sisena hora i altres no?

A tot això el Departament ha donat el vist i plau a aquestes escoles clar. Res millor com tenir els pares contents per a que et votin i no se n'adonin de la pifiada que has fet amb la retirada de la sisena hora. És donar el caramelet després d'haver donat la punyalada i hi ha qui es conforma perquè per horari ja li interessa o perquè simplement ja està cansat de lluitar.

Jo la veritat que estic fins el monyo del Departament i de totes les seves cagades (amb perdó) varies. Que deixin de canviar el nom de CEIP a Escola i del revés o del de les ACI per PI i no sé quantes punyetes més i comencin a preocupar-se de veritat pels nens i per les seves veritables necessitats.

Deixem-nos de tanta punyeta i tractem millor el professorat i potser fent i una cosa i una altra aconseguim l'educació de qualitat que ens mereixem!

I tira endavant el setembre...

I continuen les adaptacions!

Ara a la feina se'm presenta una de bona! El meu company ha estat operat d'urgències d'apendicitis i per tant està de baixa. Què significa? Que dijous (amb sort) vindrà una persona nova per ser la meva compi de curs. Una persona que no coneix absolutament res del funcionament del centre i que estarà tan perduda com jo. Ai mare, que perduts ens trobarem... Tot i així segueixo amb el meu optimisme i crec que ens en sortirem.

En Biel ja està adaptat. Sí, sí! Adaptació llampec! Va estar tot el dia la mar de content i ni una llàgrima va fer. Ja s'ha guanyat a les noies de l'escola bressol amb aquest somriure tan maco que té i avui espero poder anar a buscar-lo i veure la seva mestra que ahir entre una cosa i una altra no vaig poder.

Torno a anar a l'autoescola. Queda una setmana pel teòric i vull aprofitar. La veritat que no sé si aprovaré, jo m'ho veig just però crec que és una cosa de sort (dependrà del test que em surti) i com estic animada doncs mira, provarem.

Demà tinc reunió amb la que serà tutora de l'Andreu. La mestra de P3! Uf, que gros que sona ja això però segur que li va la mar de bé.

Quin setembre més canyero que estic tenint!