Operació fora bolquer de dia!

La data proposada era l'1 de maig però ahir el petit de la casa va demanar fer caca a la gibrelleta. Aquesta petició junt amb el fet que no teníem massa plans pel cap de setmana em van fer decidir a treure-li el bolquer així que senyors i senyores (redoble de tambor) ja estem immersos en "l'operació fora bolquer".

I la pregunta de marres és... Com va? Bé, diguem que la rentadora està fent hores extra perquè el meu petit demana la caca i seu a la seva gibrelleta amb tota la intenció del món de fer-la però no s'inspira. El fet que no s'inspiri provoca que ho intenti durant una estona i s'aixequi dient que no surt per passar a fer-s'ho a sobre durant els cinc minuts després.

Res, paciència! Mirem la part positiva i és que almenys és conscient de que té caca i intentar-ho ho intenta.

El pipi... El pipi no el demana així que el papa i jo cada hora aproximadament li anem recordant que ha de provar i de moment hem obtingut dues possibles respostes per part de la joia:

a) fa un crit: "no vull pipi" i posa uns morros d'aquí a Lima.

b) va dient: "a pipi" tot content mentre seu a la gibrelleta. Confesso que aquesta resposta la dona davant de comentaris com: "has de fer pipi per poder marxar al carrer" o "quan hagis fet el pipi et donaré la pipa". Allò que se'n diu xantatge pur i dur.

Aquest migdia però ens ha sorprès amb una tercera opció i és:

c) no dic res, em baixo els pantalons, intento fer pipi a la gibrelleta i pixo a tot arreu menys dins.

He de dir que aquesta última és la que més m'agrada encara que hagi d'anar amb el motxo al darrera. Hi ha una intenció i és una mostra clara d'autonomia.

Així que bé, així estem. En plena retirada del bolquer i amb la sensació de que "esto va pa largo". Ara a veure si el temps no ens dóna la raó i aquest petit ens sorprèn abans del que pensem que ho farà o potser haurem de pensar en jubilar anticipadament la rentadora.

Mama, on es fan més punts?

El meu petit Andreu té últimament una tasca molt dura a fer i és que està intentant triar quin esport vol fer l'any vinent. Ha arribat l'hora en que ha de triar entre els seus dos esports favorits i no està sent gens fàcil.
 
Que a l'Andreu li agrada l'esport és una cosa força evident ja que l'única extraescolar que ha volgut fer és multiesports. Ara ja comença a demanar veure partits amb el papa o a mirar per la finestra com juguen a bàsquet al pavelló de davant de casa. El món de l'esport li crida molt l'atenció i també és cert que des de casa ho potenciem perquè tant a en Jordi com a mi ens agradaria que en fes algun.

En aquest punt però és quan els papes ens dividim perquè a mi m'agrada el bàsquet i al meu marit li agrada el futbol. Això però no fa que el condicionem perquè hem decidit que ell ha de triar el que més li agradi i no pas el que ell o jo vulguem. De la mateixa manera que si al final decideix que no fa cap dels dos i li agrada fer qualsevol altra cosa (sigui o no esport) li respectarem.

Nosaltres li hem plantejat que l'any vinent pot fer un canvi. Ja és gran i per tant si vol (sempre si vol) pot deixar multiesports per entrar en algun equip i això li agrada molt però també li suposa haver de triar i clar, com s'ho fa un nen de 5 anys per saber si un esport és "millor" que l'altre? Doncs molt fàcil, fent preguntes com: "Mama, on es fan més punts?".

Clar, si s'ha de decantar per algun esport que sigui per aquell que el farà guanyar més punts. Si és que és d'una lògica aplastant!

Divendres musical: "The best"

Aquesta és una altra de les cançons que apareix en el cd del que us parlava la setmana passada. Una cançó que m'encanta perquè la canta una dona increïble a la que (per molt estrany que soni) no puc deixar de mirar-li les cames en quant la veig.

Ella sí que és the best!

I avui faré de... mama "quejica"!

Sí senyor, perquè a mi també em toca de tant en tant. Perquè les que som mames-mestres moltes vegades inclús som massa condescendents amb les mestres dels nostres fills perquè entenem segons què, perquè ens fiquem en la seva pell i perquè fins i tot et fastidia quan veus que altres mares critiquen un company o companya. Vaja, que et solidaritzes...

Avui però m'ha tocat el dia en que em toca queixar-me de l'escola del meu fill. Tiembla, tiembla! I és que tot i que estic molt contenta de com funciona, hi ha una cosa que no porto gens bé i és la poca informació que ens arriba als pares que tenim la "desgràcia" de no poder anar a dur i recollir als nostres fills. M'explico!

Allà les notes es veu que estan comptades amb comptagotes i arriben quan hi ha coses importants (o que qui sigui que decideix el tema de les notes decideix que és important) com quan hi ha una excursió, unes colònies... Ara bé, després hi ha coses que són anotades en una mini (perquè us asseguro que és mini) pissarra que hi ha junt a la porta de sortida. Coses com la d'avui i que m'ha arribat per casualitat...

Resulta que a l'escola hi ha un intercanvi amb uns nens bascos i arriben demà. Els nens porten com dues o tres setmanes assajant cançons i balls per rebre'ls. Que vinguin els bascos és molt important pels nens i els hi fan una rebuda ben especial. Doncs bé, es veu que avui a la pissarreta de la porta la mestra ha escrit que demà els nens havien d'anar vestits amb texans i una samarreta blanca.

Aquesta informació en el meu cas (i suposo que en el de molta altra gent) no ha arribat perquè avui el meu fill es quedava a niu i a niu es recullen els nens més tard i en una classe de l'altra banda on hi ha la pissarreta. Vaja, que era impossible que avui cap de nosaltres la pogués llegir.

Fa un parell de setmanes el meu marit va comprar unes samarretes negres amb el símbol de Batman als nens i l'Andreu estava boig per estrenar-la demà així que si no arriba a ser perquè una mare m'ha avisat del tema de la roba, el meu fill demà va de negre i amb un símbol de Batman al pit mentre els seus companys van de blanco immaculado.

Potser ningú no s'ha parat a pensar en aquest detall però carai, no crec jo que l'Andreu s'hagués sentit massa bé. Com tampoc s'hi sent quan demanen que portin algun material i a ell se li oblida dir-nos-ho (coi té memòria però també cinc anys) i clar, nosaltres no hem pogut llegir la pissarreta o d'altres coses que ja m'han passat amb el tema pissarra.

Mai despotrico massa perquè penso que no és just però tampoc ho és que les mares que no podem anar a l'escola no estiguem igual d'informades que la resta. Vaja, a mi no m'ho sembla de just! Així que en quant pugui la deixo anar. He dicho! 

Bollywood!

A mi digueu-me friki però m'encanta el bollywood! Així que fa temps que em rondava la idea d'apuntar-me. Per aquestes coses però sóc força vergonyosa i el plantar-me en una classe d'aquestes jo sola em feia molta cosa. Després de mesos i mesos he aconseguit "enredar" dues amigues així que... Dimecres començo les classes de Bollywood! I estic moooolt contenta.

Divendres musical: One way or another

Fa uns dies en Jordi va fer una recopilació de cançons per anar a córrer i jo vaig decidir gravar-les per escoltar-les mentre vaig i torno de la feina. Hi ha un cd que ha esdevingut tot un èxit i m'encanta escoltar-lo sobretot abans d'arribar a escola perquè em dóna una dosi d'energia positiva que m'ajuda a arribar amb empenta i ganes de fer.

Moltes cançons tenen ja uns quants anyets. De fet aquesta a la que dedico el post és del 1981 així que jo només tenia dos anyets (o potser no els havia ni fet) i penso devia ser tota una revolució que una dona cantés a un amor (o a una obsessió?) d'aquesta manera.

Simplement, m'encanta!